M'agradaria ser escriptor per crear móns imaginaris paral·lels als viscuts. No per fer més bonics els finals, sinó perquè els llibres visualitzen més ràpidament el que tant ens costa d'entendre en tota una vida.

En la lectura dels llibres, un avança en el temps de la novel·la amb el tempo marcat per l'autor. Entre la primera i l'última pàgina, com si el temps s'hagués plegat entre les tapes del llibre, arribes a viure la vida d'una època, la d'uns personatges o la d'una història d'amor.

Recordo un llibre en el que el pas del temps es mostrava d'una forma tant senzilla com efectiva. A cada pàgina hi havia escrita una sola paraula, la d'un mes, a la següent pàgina, la del mes següent i així successivament. El personatge vivia el temps lentament i solitària, l'absència d'una persona estimada.

En el nostre viure, el temps passa de voltes ràpidament, immersos en la quotidianitat diària, però en d'altres moments de la vida, el temps ens passa lentament, com si no volgués avançar. No és qüestió de ser més jove o més gran, sinó de com el vivim emocionalment.

Escriuria un llibre que l'intitularia els Discurs del silenci, una novel·la de ficció, on per suposat no hi hagués res de política, tant sols el transcurs de la vida íntima dels personatges. A través d'ells mostraria com n'arriba a ser de savi el temps. El discurs del silenci seria el discurs silenciós del temps, un temps en el que, passi el que passi, al final tot acaba passant.

Hem de confiar en el temps, confiar que el temps és savi i que al final, tot ho arregla. De fet la realitat acaba sent la que és, en uns moments som agraciats i en d'altres ens resulta cruel. No podem controlar les circumstàncies o forçar que els altresfacin el que un voldria. Poca cosa més podem fer que viure amb respecte als altres i vers nosaltres mateixos. Però podem viure el temps de dues maneres, des de l'estructura de l'espera o amb el tempo del desig, vivint pel que un desitja.

El futur és tant incert que no podem fer de Quixots lluitant contra impossibles, però sí que podem fer de Cervantes, creant i desitjant històries de móns possibles per viure de nou i no oblidar, perquè com deia Janis Joplin «canviaria tots els meus matins per un sol ahir». No per lluitar i fer de més s'aconsegueix el que un busca, però en tot cas, un que només té una vida, viu pel que un desitja, sense perdre la paciència ni la felicitat. Segons un és, així escriu, viu i estima.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.