El Museu Egipci es muda
- L'objectiu és que el nou centre no tingui res que envejar a gegants com el Louvre
El Museu Egipci del Caire aspira a convertir-se en el temple del segle XXI dels grans tresors de l'Antiguitat amb la seva nova seu, que es construeix ara al costat de les Piràmides de Guiza i té previst obrir l'any 2015.
Situat al costat del vessant del gran altiplà de Guiza, sobre el qual descansen les piràmides de Kheops, Kefrén i Micerinos, el futur Gran Museu Egipci serà un enorme complex de 85.000 metres quadrats que albergarà 100.000 peces, un magatzem d'antiguitats i un laboratori de restauració.
El ministre d'Estat per a les Antiguitats, Zahi Hawas, va presentar davant la premsa, al costat de l'equip que dirigeix el museu, els plànols detallats del complex i va assegurar que l'objectiu és que el nou centre no tingui res que envejar a gegants com el Louvre de París, el Museu Britànic de Londres o el Metropolitan de Nova York.
De moment, solament estan construïts uns laboratoris de restauració d'antiguitats i uns magatzems, i es treballa a les sales d'exposició.
LA NOVA SEU no tindrà res a veure amb l'actual, situada en un antic edifici en ple centre de la capital que data deL 1902, i en els seus passadissos polsegosos s'emmagatzemen desenes de sarcòfags i estatuetes sense identificar, o etiquetades en idiomes dispars que van des de l'àrab, a l'anglès, l'italià o el japonès.
Les primeres imatges del projecte que s'han fet públiques mostren grans sales de sostres alts i galeries amb molta llum natural: «Estan dissenyades de manera que el visitant senti que està entrant en un jaciment arqueològic», va explicar una de les responsables de la construcció del nou museu, Maria Ducianti.
Hawas va confirmar que l'estàtua colossal de Ramsés II (1304-1237 a.C), que fins al 2006 va estar a la plaça del mateix nom del Caire, i que ara està sent restaurada, presidirà el vestíbul principal.
A més va revelar que en les properes setmanes s'estudiarà el trasllat de la gran barca solar de Kheops, que en l'actualitat es mostra en una instal·lació especial al costat de les Piràmides, a l'interior del museu.
Els tresors de la tomba de Tutankamón (1336-1327 a. de C.), descoberts el 1922 per l'arqueòleg britànic Howard Carter, seran els protagonistes del nou centre i ocuparan un 30 per cent de les galeries.
LA MÀSCARA d'or del faraó presidirà una gran sala, de la mateixa forma que ho fan la Mona Lisa en el Louvre de París o el bust de Nefertiti en el Pèrgam de Berlín, va subratllar Ducianti, que va agregar que «el visitant seguirà els passos de Carter descobrint la sepultura de Tutankamón a través de models en grandària real».
A les 100.000 peces que tindrà el nou museu se sumaran antiguitats exposades en centres de tot el món que Egipte espera recuperar a poc a poc.
Així, Hawas va anunciar un acord amb el Metropolitan de Nova York perquè tornin a Egipte dinou peces, i va insistir en la seva intenció de recuperar icones de l'egiptología com el bust de Nefertiti, exposat en el Pèrgam de Berlín, o la pedra de Rosetta, en el Museu Britànic.
MALGRAT els nombrosos retards que ha sofert la construcció de les noves instal·lacions, que inicialment haurien hagut d'inaugurar-se el 2009 i després el 2012, Hawas es va mostrar convençut que l'obertura serà al març del 2015 i va justificar la demora pels esforços per «fer un museu digne a nivell mundial».
A tot bombo i platet, Hawas, que aquesta vegada va comparèixer sense el barret a l'Indiana Jones que el caracteritza, va explicar els detalls del projecte davant una multitud de periodistes locals i estrangers que van suportar la calor implacable que feia al Caire.
Acompanyat del sèquit de periodistes i de personal del museu, Hawas va visitar els laboratoris de restauració d'antiguitats que funcionen des de fa un any a l'Esplanada de les Piràmides i en els quals 150 científics i arqueòlegs han restaurat ja 10.000 peces.
Aquest complex de sis laboratoris permetrà «catalogar i estudiar de forma científica les antiguitats que provenen de jaciments arqueològics i d'altres museus», va indicar a Efe el director del departament d'Arqueologia Científica del Museu, Mohamed Gamal, a l'interior d'un dels laboratoris.
Aliens a l'enrenou dels fotògrafs, els periodistes i la comitiva de personalitats, els arqueòlegs seguien donant pinzellades meticuloses als gerros, estàtues i sarcòfags mil·lenaris que algun dia descansaran en les vitrines del futur Gran Museu Egipci.
Periodista
Per a més informació consulti l'edició en paper.