Estic d'acord amb l'afirmació que ha fet l'alcalde Batalla en la presentació de la candidatura de CiU per a les properes eleccions municipals, quan diu que vol fer de la Seu la capital del Pirineu. És una reivindicació en la que penso que tots els partits polítics hi estan d'acord. Tots volem el millor per a la nostra ciutat, les divergències estan en les prioritats que cal potenciar i en democràcia totes són legitimes. La pregunta que faig a Batalla és: ¿De quin Pirineu ha de ser capital la Seu? ¿D'un territori amb personalitat pròpia o bé d'un territori depenent de l'anacrònica divisió provincial? A cap persona amb sensibilitat pel territori que defensa la integritat total de l'Alt Pirineu i Aran –clar i català de la Vegueria– se'ns escapa la realitat del retrocés que el Govern de CiU ha representat en el dur camí cap aquesta concreció. Batalla s'ha de sentir força incòmode defensant a la Seu unes idees que són contràries a la política que practica el seu partit des del Govern de la Generalitat. Diu i és cert que des de la Seu massa sovint per gestionar coses importants hem hagut de fer quilòmetres i hem hagut d'esmerçar temps (i jo afegeixo diners) per anar a Lleida o a Barcelona. El que no diu és que el Govern de CiU ha aparcat la Llei de Vegueries i ha paralitzat la descentralització del Govern que s'havia aconseguit amb el Govern d'Entesa; d'unes set delegacions territorials n'han quedat un parell i encara sense un futur clar ja que no s'ha anomenat cap delegat territorial. A la Seu, la delegació del Departament d'Interior que tan bé va funcionar en la darrera legislatura amb la direcció d'Àngel Joval, ha quedat paralitzada. L'altre dia m'explicava una funcionària d'aquest departament el sentiment de frustració que tenen tots els treballadors, doncs no saben que passarà. Tampoc explica el nostre alcalde en funcions que aquest Govern ha gestionat la desaparició del Pirineu de la delegació de Salut, la primera que s'havia creat, que ha retornat a Lleida. No diu que ara els nostres metges ja no tindran veu directa amb Barcelona. Tornem enrera, doncs la província torna a guanyar terreny i la gestió del territori des del propi territori recula. La realitat és que la manca de sensibilitat del Govern presidit per Artur Mas envers el Pirineu ens està portant cap una pèrdua important de pes polític. Més coherència, si us plau.

Per a més informació consulti l'edició en paper.