Ja hem iniciat la sisena legislatura i tot sembla indicar que serà més efectiva, doncs la majoria absoluta permetrà tirar endavant totes les reformes necessàries, i tal com ho deia ahir el síndic, és podrà anar per feina, perquè n'hi ha, i molta. A més no dubto de la vàlua del nou Govern, tot i que convindrà esperar per saber quina serà la valentia i l'encert de les seves decisions. El temps dirà, però aviat ho sabrem perquè en aquestes circumstàncies ja no n'hi ha dies de gràcia.

De la mateixa manera, falta per veure quin serà el paper que exercirà el PS. Estic impacient per saber els criteris amb què s'actuarà, per saber si aquests criteris sortiran del proper congrés del mes de juny, o si per contra, és limitarà a actuar d'oposició pura i dura, com la que uns i altres ens han mantingut acostumats en el parlament.

En tot cas, mesurant el temps en articles publicats, fa molts articles que vaig dient com el temps està canviant molt de pressa, aquí i a fora. Ja no serveixen els manuals clàssics de teoria política, ni els d'economia. La gran quantitat de moments històrics que se succeeixen en el nostre present, mostren un punt d'inflexió que quedarà registrat en els llibres d'història dels nostres nets.

No solament em refereixo als esdeveniments històrics. Les idees en les que es basen els partits també estant canviant per amollar les seves teories fonament als nous riscos sistèmics en què viu la nostra societat actual. Cintant el llibre Diferència i repetició del filòsof francès Gilles Deleuze (1925-1995): «Faig, rebutjo i desfaig els meus conceptes a partir d'un horitzó mòbil d'un centre sempre descentrat, d'una perifèria sempre desplaçada que els repeteix i diferencia». Un criteri que preval des fa mig segle en la filosofia, i que ara s'imposa en la política i l'economia, i del que Andorra no se'n pot escapar.

Per això, és bo parlar i compartir les coses en veu alta, a dins i a fora. Perquè tots rentem la roba a casa, però quan aquesta no queda neta s'ha de portar a la tintoreria, i com sempre faig, si finalment no queda neta, senzillament l'has deixar d'utilitzar. Ara més que mai, convé saber escoltar les diferències, i estar disposats a estendre la mà per treballar en equip, canviar d'opinió i si convé, retirar-se d'una vegada per totes. Cadascú prendrà la seva decisió, però estúpids seran aquells que continuïn rebutjant treballar amb els qui mantinguin diferents opinions, només convé recordar com són de caduques per desafortunades les teories polítiques del binomi amic-enèmic.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.