• Cada cop és més comú que els restaurants demanin un dipòsit per a les reserves

Fa ja alguns anys, encara en època de vaques grosses, vaig alertar que si els clients no es prenien seriosament les reserves de taula als restaurants, aquests acabarien per exigir, per formalitzar-les, sobretot en taules de més de quatre, el pagament per endavant d'una quantitat; és a dir, el que es coneix com a arres en un contracte.

Uns dies enrere, un bon amic i excel·lent gourmet ens comentava que havia fet una reserva per a set persones en un important restaurant madrileny. Després d'una correspondència electrònica, el meu amic es va trobar que l'establiment li exigia el dipòsit previ de 500 euros. Hem indagat, i el cas comença a ocórrer en diversos bons restaurants de la capital d'Espanya.

Es veia venir, sense necessitat d'emular els profetes majors, ni tan sols els menors, de l'Antic Testament. Era, i em temo que segueix sent, moneda corrent el fet que hi hagi gent que efectua una reserva i després no apareix, amb el consegüent perjudici per al restaurant, com poden comprendre, directament proporcional al nombre de places reservades.

Que els restaurants, ara, en temps de vaques flaques, reaccionessin, era alguna cosa que es podia esperar.

I és que de picaresca, en això, n'hi ha molta. O, més que picaresca, poc respecte. Des del ciutadà que reserva en diversos restaurants per a la mateixa data i hora i decideix en l'últim moment a quin va, fins a casos que, des de fora, poden semblar divertits però que al restaurador no li fan cap gràcia.

Vegem un que sí és picaresca pura. Suposin vostès un grup d'estrangers en un bon hotel. Desitgen sopar fora, i pregunten a la recepció. Allí els diuen que no es preocupin, que el propi porter, en demanar-los el taxi, indicarà al conductor on ha de portar-los. Els interessats parteixen. Recepció, lògicament, ha fet la preceptiva reserva.

Passa el temps, i al restaurant reservat no apareix aquest grup. El responsable de l'establiment crida a l'hotel, on se li diu que el grup ha estat convenientment embarcat en un taxi al qual es va enviar precisament allí. Però no han aparegut.

Torna el grup a l'hotel i en ser preguntats com és que no han anat a aquest restaurant. El portaveu els comenta que el taxista els va dir que aquest lloc no era bo i millor que anessin al «Tablao de l'Oncle Pepe, typical spanish, flamenc, paella, olé». I se'n van allí tan feliços.

Per descomptat, tant dret té el taxista com el recepcionista de l'hotel a estar d'acord, comissió mitjançant, amb alguns establiments. Però el perjudicat és el primer en el qual es va efectuar la reserva.

El cas contrari és el que en hora punta, amb el restaurant ple, apareix una senyora. «Té reserva?», li pregunten. «Per descomptat», diu ella. El maître comprova el llibre de reserves i veu que no és així: «Deu haver-hi un error; aquí no consten vostès». Ara sí que s'immuta la ciutadana: «Com diu? Però si he vingut jo personalment a fer la meva reserva!».

El maître vol saber «qui li va prendre la reserva?». De vegades, la interessada assenyala a un despistat cambrer que no res de res. Però... posi's vostè a discutir amb una d'aquestes persones.

Una reserva és una cosa sagrada, que només es trenca per causes de força major i, per descomptat, avisant al restaurant. Jo reservo sempre; i si veig que no hi podré anar o m'endarrereixo faig una trucada advertint d'això.

Però de tant tensar la corda, els restauradors comencen a estar farts que es trenqui sempre pel mateix cantó... i, com ja ocorria en altres països, demanen una quantitat que cobreixi part del perjudici que causaria no aparèixer per allí.

Em sembla legítim; em sembla molt bé. Sobretot, insisteixo, en taules de més de quatre comensals. Una taula de deu trenca els esquemes de qualsevol restaurant, obliga a modificar la distribució dels cambrers (no és el mateix servir a deu persones en tres taules independents que a tots en la mateixa i al mateix temps); de vegades cal contractar un extra. O sigui que tampoc s'estranyin si, d'ací a no res, com ja passa als Estats Units, veuen que se'ls carrega un suplement per taula nombrosa.

Si vostès han comprat vuit entrades per al teatre i després no poden, o no volen, anar, els perjudicats són vostès mateixos, a l'empresari li és igual. Però en un restaurant, el perjudici, i greu, se li causa al propi establiment.

De manera que aquestes arres que comencen a cobrar-se en molts llocs no són, al final, més que la justa penitència per un comportament irresponsable. Si no hi volen anar, truquin. I com més aviat, millor. Portin-se com a senyors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.