• L'estratègia de l'OTAN contra el règim de Gadafi es dissenya des del subsòl d'Esmirna

Des d'un búnquer situat a uns 50 metres sota terra i fortament protegit, l'OTAN elabora prop de la ciutat turca d'Esmirna, a la vora del Mar Egeu, l'estratègia aèria de l'operació Protector Unificat a Líbia. Al búnquer, construït el 1969 en plena Guerra Freda, s'accedeix a través d'una gorja entre muntanyes guardada per filferro d'arç i barricades de sacs terrers.

Al kilomètric túnel que s'endinsa a la muntanya ressona el ressò dels passos –top, top, top– només interromput per la veu metàl·lica dels anuncis per megafonia. Ho anomenen «el túnel dels murmuris», ja que per molt baix que es parli, un oficial a l'altre extrem podria escoltar tota la conversa. Girem a la dreta i el túnel s'estreny. El passadís ara s'assembla al d'un submarí, amb les seves cabines a cada costat, identificats per cartells: Túnel d'Evacuació, Dipòsit del Menjar Fet malbé, Barber...

Entre 400 i 500 militars treballen per a l'OTAN a Esmirna, tant a la caserna situada al centre de la ciutat, com en aquest búnquer, on es desplaça el comandament en temps de guerra. «És informació confidencial», justifica un militar. Els oficials fan torns de fins a 14 hores al búnquer i fins i tot de vegades han de passar tota la nit, si la situació ho requereix. Arribem a la sala de reunions. A partir d'aquí no es pot passar: una llum vermella assenyala l'inici d'una altra zona en la qual l'OTAN elabora, en el més absolut secret, l'estratègia aèria dels seus atacs sobre Líbia.

Però ¿per què a Turquia, un dels països que més objeccions ha posat a l'atac a Líbia? Al principi, quan l'operació estava en mans del Regne Unit i França, Ankara va témer «perdre influència sobre la situació» i va pressionar perquè l'OTAN es fes càrrec perquè «era l'única manera de tenir veu i vot», opina el professor de Relacions Internacionals Alper Kaliber, de la Universitat Yasar d'Esmirna.

Casualment, el comandament rotatori de les Forces Aèries de l'OTAN requeia –i així es mantindrà fins a juny– en la caserna d'Esmirna. «Fins i tot quan estava a l'exèrcit, no entenia molt bé com funcionava l'OTAN», reconeix un oficial del búnquer. Segons explica a Efe el cap d'Estratègia, el britànic Mike Rafferty, tot comença a Brussel·les: allà el secretari general, el danès Anders Fogh Rasmussen, al costat de l'assemblea d'ambaixadors dels països socis, pren les decisions polítiques.

«Aquestes es comuniquen al Comandant Suprem de les Forces Aliades a Europa, el nord-americà James Stavridis, a Mons (Bèlgica), qui tradueix les directives polítiques en pautes militars», relata. Les ordres es comuniquen al general canadenc Charles Bouchard, cap d'operacions sobre Líbia al Comando Conjunt de l'OTAN a Nàpols (Itàlia) i al Comandament Aeri Aliat a Esmirna. «Aquí establim la tàctica de la campanya aèria i tenim plans per a les següents 72 hores», diu Rafferty. Després, l'estratègia s'envia a la base de Poggio-Renatico (Itàlia) des d'on es donen les ordres de desenganxar als avions situats en 16 bases de tota Europa.

Alguns han criticat que en traspassar el comandament de la coalició anglo-francesa a l'OTAN s'ha perdut rapidesa d'actuació en allargar-se la cadena de comandament, alguna cosa que nega el Cap d'Estratègia. «Tenim una sèrie de sistemes de comunicació, per exemple un Internet secret, que permet la comunicació a tota velocitat a través de la cadena de comandament», assegura. «A més, a Poggio tenen control dinàmic sobre els avions. Per exemple, si un avió està sobrevolant un àrea i rebem informació que els civils estan sent atacats a una altra àrea, se li encarrega immediatament que acudeixi a la nova zona», explica.

Amb la informació d'intel·ligència que recullen els avions de l'OTAN –que ja han realitzat més de 3.000 vols de reconeixement– s'estableix, a més, on es troben les armes pesades per poder «neutralitzar-les». «El major problema a Líbia és que no estem sobre el terreny, a causa de l'ambigüitat del mandat de Nacions Unides, i hem de confiar en el que aconseguim a través de les nostres fonts d'intel·ligència, majorment aèries», es lamenta l'alemany Gregor Brehm, de l'Equip d'Operacions Aèries.

Al búnquer perforat en aquesta muntanya turca ningú s'atreveix a pronosticar quan les bombes deixaran de caure sobre Líbia, ni quan s'aconseguirà detenir els atacs del coronel Muamar el Gadafi. Però el conseller polític Anthony Stroup avisa: «No ho oblideu, nosaltres som els bons».

Per a més informació consulti l'edició en paper.