• Hi ha dues classes de contaminació: la natural i sostenible i la produïda per la mà de l'home o insostenible

A Europa , els ruminats produeixen una tercera part del gas metà (CH4) alliberat a l'atmosfera: les vaques expulsen el 98% de gas metà en rumiar les pastures per mitjà d'eructes, per la seva boca o foses nasals, el 2 % restant, en forma de ventositats anals, o com a components del fem que expulsen en defecar. Es calcula que cada vaca expulsa aprox. 150 kg. de CH4 al any, i que al planeta Terra i viuen aproximadament 1.300 milions d'aquests rumiants que produeixen quasi 200 milions de tones anuals de CH4, amb el que la ramaderia es converteix en una activitat tan contaminant com el transport automotor, en alguns casos.

El sector pecuari compta els gasos que es generen per produir pinsos , adob, transport, crema de la selva per tenir terreny per pastures etcètera (contaminació sostenible). La producció industrial no ho compta de la mateixa manera, quan diuen que un cotxe contamina, només es comptabilitza el gas que surt pel tub d'escapament, però no la contaminació que va fer la foneria per fabricar el ferro, els teixits, les rodes etcètera... això és fer trampa. O tots moros o tots cristians (contaminació industrial no sostenible).

Les vaques com a éssers vius tenen la seva morfologia que els obliga a respirar, fer pets i rots, això no es pot evitar, elles no en tenen cap culpa. Per donar-li un nom direm que hi han dues classes de contaminació, la natural o sostenible, produïda per els essers vius, els volcans, la crema de boscos, el gas metà , etcètera... i la produïda per la mà de l'home (no sostenible): les centrals tèrmiques, l'automoció, les industries, etcètera

El metà és un gas hivernacle relativament potent que contribueix a l'escalfament global del planeta Terra ja què té un potencial d'escalfament global de 23. Això significa que en una mitjana de temps de 100 anys cada kilogram de CH4 escalfa la Terra 23 vegades més que la mateixa massa de CO2. Tanmateix, hi ha aproximadament 220 vegades més diòxid de carboni a l'atmosfera de la Terra que metà, per la qual cosa el metà contribueix de manera menys important a l'efecte hivernacle.

La contaminació natural o sostenible del planeta Terra és reassumia i es mantenia en uns valors d'augment quasi lineal (l'augment significatiu dels valors de CO2 es produïen cada 4.000 ó 5.000 anys).

Els nivells de diòxid de carboni han pujat de forma exponencial en més d'un 40% durant els últims 200 anys, passant de 270 parts per milió (ppm) a 382 ppm (veure NOAA-2006). Actualment les concentracions de CO2 són les més altes que en qualsevol altre període durant els últims 650.000 anys (Siegenthaler 2005).

Les concentracions de gas metà són dues vegades més grans que les del període preindustrial (veure Spahni 2005) .

Per tant, podem donar-li part de la culpa a les vaques de la contaminació (que també contaminen...com tot ésser vivent, no es pot negar) però carregar-li tota la culpa, no es justs ni es veritat, si ho comparen amb el teixit industrial i el transport aeri (sobretot en l'últim segle). La contaminació sostenible es recicla de forma natural, la contaminació industrial no es sostenible i contamina de per vida.

Posarem un exemple comparant la contaminació de les vaques amb la contaminació de l'aviació comercial:

Una peculiaritat de la circulació d'aire en l'atmosfera és la presència d'extensos tubs d'aire en altura provocats per la confluència de grans sistemes de vents tropicals i polars. Flueixen entre 9.000 i 10.500 metres d'altura,al voltant de la tropopausa o límit superior de la troposfera (també anomenada atmosfera terrestre) oscil·len entre 50 i 500 km/h. Aquesta acostuma a ser l'altitud de creuer de grans avions de passatgers; aprofiten la presència d'aquests corrents tubulars per estalviar temps i despesa de combustible. En ocasions, alguns vols transatlàntics poden reduir el temps de viatge a prop d'una hora.

Un avió a reacció consumeix 10.000 litres de querosè per hora en vol de creuer. Per travessar l'Atlàntic des d'Espanya pot arribar a gastar 60.000 litres de carburant. Si es té en compte que els gasos procedents de la combustió d'hidrocarburs líquids generen per cada quilo de querosè de densitat 0,705 g/cm3 uns 13 normals m3 de gasos de combustió (normal vol dir que estan mesurats a 0º Cº i a 1 atmosfera de pressió), i alhora cada normal m3 d'aquests gasos conté aproximadament un mil·lígram d'òxids de nitrogen (valor indicat en una revista de la companyia Iberia d'aviació), aquests 60.000 litres de querosè tenint en conte la seva densitat, equivalen aproximadament a 47.000 kg de dit combustible i generen 612.000 normal m3 de gasos de combustió, es a dir 612 grams d'òxids de nitrogen (NO2), fumigant així la capa d'ozó, que es el protector natural que filtra els raigs ultraviolats del Sol i ens preserva del càncer de pell. A més genera diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), i diversos compostos de sofre, i clor que produeixen l'efecte hivernacle.

Aquests gasos com que són fumigats per sobre els núvols (generadors de pluges) no son rentats i es queden allí, pujant a altures superiors i distribuint-se per tot el perímetre del planeta Terra, de forma que tothom sofreix els efectes de l'anomena't rescalfament global de la terra; aquesta contaminació tan perillosa i nociva. Aquesta fumigació multiplicada per molts milers d'avions que es troben volant al voltant del planeta Terra, es gravíssima. Com a exemple, per la ciutat de New York en 24 hores hi volen uns 24.000 avions.

Manuel Gómez Morlans és tècnic Químic; Josep Maria Llaudet Ensenyat és enginyer tècnic químic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.