Amb freqüència, s'afirma que les dones llegeixen més que els homes. L'obtenció de les dades no és del tot clara, si són els lectors i lectores de les biblioteques, si són les observacions directes al metro –aquí no n'hi ha, però es pot comprovar de tant en tant–, si són les compres de llibres... El cas és que, des de l'aproximació que sigui, dir que les dones llegeixen més que els homes no és una novetat.

Al segle XIII, uns 50 anys abans de la signatura del primer pariatge, a Saxònia es va compilar un codi legislatiu que abastava els principis més importants per a l'organització del país i va aribar a estar en vigor fins al segle XVIII o XIX en alguna part d'Alemanya. Era conegut com el mirall dels saxons, el Sachsenspiegel. Allí s'hi afirmava que, atès que només les dones llegien llibres, eren elles les que havien d'heretar-los. Per tant, l'afirmació que les dones llegeixen més que els homes ve de molt antic.

Una situació d'aquestes ens resulta estranya, però no era l'única. Amb anterioritat, en ple segle IX, una filla del gran Carlemany, Gisela, estudiava i amb molt de profit. A la nit es quedava a mirar les estrelles, en la quietud, explicava el seu mestre, el cèlebre Alcuí de York. La història és poc generosa en exemples, però els estudis , la lectura i els coneixements no estaven tan lluny de les dones a l'Edat Mitjana com ens han fet pensar l'herència rebuda del segle XIX.

Cal reconèixer que des dels segles IX o XIII fins a avui, els homes també han avançat des del punt de vista cultural. En aquella època els homes s'havien d'afanyar sobretot en fer la guerra i repartir llenya, fos com a nobles guerrers o com a soldats al servei del senyor. També, si eren nobles, havien de governar, i si no, havien de produir per poder continuar pagant les necessitats de les guerres dels seus senyors. Els canvis en la vida política i en les fonts d'ingressos de les comunitats els han permès arribar fins a avui amb unes noves condicions. Sabem que els nostres homes també llegeixen i d'aquí ve el costum, si més no ben agradable, que obsequiem amb un llibre el nostre estimat com a penyora d'afecte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.