Les notícies que arriben del desastre nuclear japonès cada vegada són més alarmants. L'Organisme de Seguretat Nuclear japonesa ha elevat el nivell de gravetat de l'accident de Fukushima de 5 a 7, similar al de Txernòbil. Les autoritats nipones han augmentat el perímetre d'evacuació a 40 quilòmetres. Tot i així ens diuen que la situació és diferent doncs a Fukushima es pot encara continuar refrigerant el reactor. El cert és que aquest desgraciat accident ha posat sobre la taula dues qüestions importants, la necessitat d'un creixement sostenible i el problema energètic. El Japó, país capdavanter al món mundial amb tecnologies punta, pateix una catàstrofe descomunal i una de les seves centrals nuclears, que hipotèticament eren a prova de tsunamis, peta i expulsa partícules radioactives. Ens volen daurar la píndola ensenyant-nos el ministre de torn menjant tomàquets. El símil de la Torre de Babel ens torna servir per entendre que no podem ser Déus, que la ciència i la tècnica no ho poden controlar tot, i que hem de respectar la natura i aturar aquesta disbauxa de despesa energètica. Abans d'aquest desastre els que dèiem no a les nuclears, érem considerats com analfabets econòmics, alarmistes, gent que volíem cridar l'atenció, persones contràries al progrés, per desgràcia avui el nostre discurs torna a tenir ressò. Per a mi la qüestió és clara, no podem emprar una energia, encara que sigui barata si és tan perillosa per a la salut humana, com s'ha demostrat que ho és la nuclear. Certament que les comparacions són inevitables. Catalunya és la comunitat més nuclearitzada de tot l'Estat espanyol, és improbable la possibilitat d'un tsunami però sí que existeixen d'altres riscos que cal tenir en compte com ara possibles inundacions, errors humans, sabotatges, ... El dimecres passat, al final d'una classe a la UNED vaig tenir una conversa molt gratificant amb uns alumnes d'Andorra entorn del tema; havíem treballat la Segona Guerra Mundial i això ens va portar a parlar del desastre del Japó, es van quedar sense l'esbarjo de 15 minuts per fer una tertúlia sobre l'ús de l'energia, més ben dit sobre el mal ús que en fem. Estava una mica deprimida i la conversa em va fer pensar que mentre hi hagin persones que pensin com l' Antonio i la M. Àngels, amb la seva sensibilitat i el seu compromís amb el medi ambient, no està tot perdut en aquest món.

Per a més informació consulti l'edició en paper.