Sempre hi ha un punt de risc al opinar, al dir les coses en veu alta. Personalment quan escric els articles d'opinió o participo en els debats dels mitjans de comunicació, em trobo com si estigués caminant entre mig dels precipicis de la pedanteria, la lleugeresa i la coherència del que un diu, del que un sap i del que un pensa. Per no caure en cap d'aquests barrancs, no sols s'ha d'estar convençut del que un diu, sinó que prèviament has d'haver sabut escoltar als demés i contrastar-ho amb l'opinió que un s'ha format, fins al punt d'estar disposat a canviar-la si resulta necessari.

En la pedanteria poca gent hi cau, perquè avui en dia poca gent se les dóna de llest, i no sé si és perquè la gent preparada quan parla, acaba sent excessivament prudent o senzillament perquè no els hi agrada opinar amb veu alta. De totes maneres, en el món del coneixement, els més savis miren de reüll perquè saben que sempre n'hi ha de millors. Al final es tracta de ser humil parlant d'allò que un sap i callar del que es dubte.

Caure en el precipici de la lleugeresa resulta més fàcil, perquè es tracta d'opinar per opinar, utilitzant tota la bateria dels tòpics sense importar que tinguin solta ni volta. És una manera d'argumentar que resulta poc interessant perquè tot i que un tòpic pugui ser útil, quan s'utilitzen sense fonament, les opinions que els sustenten acaben sent de poc calat. Pot ser que la lleugeresa faci més fàcil la vida, però al final sempre acaba resultant empobridora.

El precipici de la coherència és més difícil de veure, perquè la coherència és la d'un mateix. Aquí cadascú sap on està el seu límit, que es troba entre el seu passat i el seu present, entre el es que pensa i el es que diu, però sobretot entre el que un ha fet i el que un fa. La fidelitat en els principis és la base de la coherència, però tant en el sentit de mantenir aquests principis, com en l'opció de poder-los canviar, argumentant les motivacions del canvi.

Per la meva part, en aquest temps d'articles, de moment encara no he caigut. Però és a cada lector a qui li correspon avaluar els meus punts de pedanteria, de lleugeresa o d'incoherència.

En aquest sentit està resultant curiós com, poc a poc, la gent ha anat descobrint la columna de la setmana. Diferents persones em felicitaven per un o altre article, però fins a la data, mai m'havia trobat amb el fet que em valoressin la valentia de publicar certes posicions.

Parlar del que un pensa i justificar els posicionaments, no és nedar i guardar la roba. Sinó que és intentar ser tant transparent com humil, mostrant la diferència per a què sigui acceptada com a pròpia del joc de la vida.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.