Com si fos un palmarès, Expansión publicava una classificació sobre el percentatge que els països de l'OCDE aporten a la cooperació internacional per al desenvolupament. Nacions Unides ja havia fixat una data clau en la que s'havia d'haver aconseguit una certa disminució de la pobresa extrema, que s'ha d'eradicar, que era el 2015. En aquesta línia, països de la UE i de l'OCDE s'havien fixat com a objectiu contribuir el 2010 en el 0, 51% del seu producte interior brut i ja en el 2015 s'arribaria al famós 0,7%.

Tres països han superat, i ja fa dies, aquesta aportació. Noruega, que aporta l'1,1% del seu PIB, Suècia que aporta el 0,97% i Dinamarca, que ho fa amb el 0,9%. Tots tres països, a més, tenen previst un augment de les seves contribucions per a la cooperació d'almenys el 3,6% en relació al 2010. Suècia incrementarà el 7,1% en diversos conceptes per aquesta partida. El compromís d'aquests països nòrdics esdevé ja un clàssic en aquest intent de donar algun impuls i crear oportunitats en altres estats carregats de conflictes i problemes. Sens dubte això respon a una filosofia, i a una jerarquia de valors, que es deu crear en una solidaritat que els ha fet esdevenir, fins i tot en plena època d'ultraliberalisme econòmic, estats amb una diferència interna de la renda relativament baixa.

Hi ha altres països molt col·laboradors, també. Bèlgica, Regne Unit, Finlàndia i França, encara a Europa, aporten més del 0.5% en cooperació. França ho incrementa, bàsicament per préstecs, no per donacions, mentre que a Bèlgica, l'augment és del 19,1% a causa de l'anul·lació del deute. Tots, d'una manera o una altra, pugen les seves contribucions. La locomotora d'Europa, Alemanya, es queda en el 0,38%. Els Estats Units, que és el país que paga més, per dir-ho d'alguna manera, ho fa en el 0,21% del seu PIB. Després de la catàstrofe del terratrèmol i tsunami, no sabem què passarà amb el Japó, que figura en el lloc número 12 amb el 0,20%.

Els països que disminuiran en el 2011 la seva aportació són Espanya, que és el vuitè donant de la classificació, amb el 0,43%, seguida de Suïssa, amb el 0,41% i finalment Itàlia, que dóna el 0,15%. Se sabia que l'estat de l'economia a Espanya no és de grans alegries, però és sorprenent el cas de Suïssa.

Tot un panorama per a pensar-hi, no solament per saber qui pot arribar als objectius, sinó per estudiar la necessitat de la cooperació i la persistent i insidiosa dificultat, havent-hi prou rendes al món, de no arribar a resoldre fites elementals. Amb l'envelliment de la població, la transformació dels valors econòmics i les solucions de desmuntar un estat social, els reptes es multipliquen. Per això convé destacar els esforços per intentar repartir oportunitats.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.