• És pot establir una comparació d'aquests éssers diminuts amb els reactos nuclears

Els menairons o minairons són uns éssers de mida diminuta. Explica la llegenda que són tan diminuts que dins un canut de canya o un canut d'agulles n'hi caben milions. Són treballadors infatigables, que no poden parar de treballar ni de nit de dia. Explica una de les moltes llegendes que corren pels territoris pirinencs que un dia l'amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l'Arreposador, l'amo es va adonar que s'havia deixat a casa el canut amb els menairons, aquells éssers petits i valents que es cullen d'una planta la nit de Sant Joan, sempre que al cel hi hagi lluna vella.

–Ton has de tornar a casa i dir a la meva dona que et doni el canut que tinc a la tauleta de nit però sobre tot no l'obris per res del món –va dir l'amo al mosso.

El mosso va complir l'encàrrec, però no se'n va poder estar de tafanejar el canut. El va obrir i, a l'instant, una rècula de menairons van sortir del canut afal·lerats demanant-li feina i més feina.

–Atartereu rocs, tants com pugueu –els va manar en Ton, sorprès i esverat. Quan li va semblar que els menairons en començaven a fer un gra massa, el Ton els va donar a entendre que havien de tornar a la capseta, que si no...

Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l'Obaga de la Guàrdia en donen testimoni d'aquesta llegenda. Be, com aquesta llegenda se'n pot explicar una a cada poble. Fins aquí la llegenda.

Ara, si em permeteu, faré una comparació de les llegendes que circulen sobre els menairons amb un reactor nuclear. Un àtom té un diàmetre d'un angstrom –mesura que serveix per calibrar els àtoms que equival a 0,000000001 centímetres, o sigui que un centímetre són mil milions d'angstroms– tan petit com petits són el menairons. Igual que els menairons, els àtoms que serveixen per fer energia en un reactor nuclear –que n'hi ha milers de milions– estan posats en uns tubs –en uns canuts–que quan es reactiven deixen anar molta energia calorífica. Una vegada bombardejats pels neutrons es forma una reacció en cadena que no pot apaivagar-se per deixar de anar energia. Només es pot aturar de forma controlada i molt poc a poc. Més o menys com al Pirineu sempre ha passat amb els menairons, que són uns éssers molt valents també i no poden parar mai de treballar.

De la mateixa manera que la llegenda ens ajuda a entendre el procés que fa funcionar un reactor nuclear, també els reactors nuclears en ajuden a entendre la llegenda dels menairons. Perquè el problema de la llegenda era saber com encabir en un tub tants i tants milers de menairons, un enigma que queda resolt amb el concepte d'àtom i amb la ínfima mesura de l'angstrom.

Aquestes llegendes han passat de boca a orella de generació amb generació. Està comprovat que totes les llegendes tenen un rerefons de veritat. ¿No podria ser que algun remot avantpassat nostre hagués viscut un desastre nuclear, i a traves del temps s'hagi modificat l'historia , acabant essent una llegenda?

Aquesta hipòtesis, serà desvetllada quan es puguin llegir bé el Glifs (Petroglifs) , com es llegeixen els jeroglífics egipcis gracies a la trobada de la Pedra Rosseta . Jo estic convençut que quan arribi aquets dia el glifs que hi ha al Roc de les Bruixes de Prats, parròquia de Canillo (Principat d'Andorra), descoberts pel senyor Pere Canturri l'any 1962 ens desvetllaran l'enigma . Així sigui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.