• És un menairó, un d'aquests feinejadors incansables, essència de l'andorranitat

Dins del món intangible de l'andorranitat hi ha el substrat d'homes i dones que en conformen conscientment la seva base. Entre aquests en destaquen uns feinejadors incansables, coneguts en el microcosmos mític andorrà com a menairons, que en constitueixen la síntesi dins d'un àmbit qualsevol, sent-ne la representació essencial, com una mostra destil·lada.

En Daniel Areny i Rossell és un d'ells. Encarna la força de la música, la necessitat de la seva expressió vital a través del cant i la dansa durant més de cinquanta anys. Primer entre els lauredians i després també ampliat a la resta d'andorrans. Va ser el creador, amb altres companys, de la Coral Rocafort el 1962, de l'Esbart Lauredià el 1963 amb antics dansaires de l'Esbart Andorrà de Sant Julià de Lòria, i de la Coral Petits Cantaires Lauredians el 1971 i professor i cap d'estudis en l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals de la seva creació el 1980 fins al 2004.

Va participar, però i molt abans, en el Chor de Caramelles del Centre de Cultura Lauredià i dins del Chor del mateix centre que va configurar amb l'Orfeó del Centre Cultural d'Escaldes-Engordany i l'Orfeó del Centre Moral i Recreatiu d'Andorra la Vella el que foren els Chors Andorrans dirigits pel mestre Josep Fontbernat entre 1956 i 1962.

Va néixer a Cal Capdevila de Certés el 25 de desembre de 1939, fill del Manel de Cal Capdevila i de l'Hermínia de Cal Farré, ambdós de Certés i de dues cases veïnes, l'una a tocar de l'altra.

Era el tercer germà després de la Leonila i el Rossend.

Durant un any aproximadament va alternar els matins a l'escola espanyola i a la tarda a l'escola francesa, opció que va prendre finalment obtenint el certificat d'estudis de l'escola francesa cap als 16 anys.

A partir dels 11 anys va voler estudiar música amb el mestre Isidre Marvà que venia de la Seu d'Urgell, pagant-se ell les mensualitats, treballant com a aprenent de barber amb el Joan Cases, en sortir de col·legi.

Cap als 16-17 anys la seva germana que tenia una perruqueria va haver de deixar-la per problemes de salut i li va proposar a ell de fer-se'n càrrec ja que coneixia l'ofici de barber. Va decidir acceptar la proposta i anar a Barcelona durant 4-5 mesos per aprendre l'ofici de perruquer. Durant aquest temps no deixà de continuar aprenent música, concretament amb classes particulars amb la Srta Gràcia del Conservatori del Liceu i de Pere Vallribera, el seu director, del que va rebre algunes poques però valuoses classes.

Als 24 anys va obtenir els títols de professor de música (6 cursos) i piano (8 cursos) al Conservatori del Liceu de Barcelona, era l'any 1963.

Fins als 33 anys va portar la perruqueria (el 1972), estava ja casat i amb dos fills, moment en què va decidir vendre-la i treballar els matins en una immobiliària, Promotour, en la que hi va estar uns anys i donar classes de música particulars a les tardes arribant a tenir entre 40 i 50 alumnes. El 1976 va obrir la botiga Musical Andorrà, i el 1980 va entrar amb plena dedicació a l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals.

A la seva muller, Esperança Ivern i Ibàñez, neboda d'Ibàñez i Escofet de La Vanguardia de Barcelona, la va conèixer en buscar una professora de dansa per a l'Esbart Lauredià l'any 1963. Li varen dir que a l'Editorial Casal i Vall la filla del linotipista havia portat l'Esbart Català de Madrid i la varen anar a buscar i va acceptar. Ella hi posà el moviment i ell el teclat.

La seva barba expressa clarament de quin personatge estem parlant. És una barba que busca l'exaltació i l'elevació per sobre de les preocupacions mundanes. Escapant-se a través de la música. Una barba que, fruit d'una juguesca de joves, restarà fixada per sempre, després de casar-se, a la seva figura. En Daniel Areny i Rossell ha sabut però elevar-se mantenint sempre un peu a terra, prova d'això en són els seus amics i familiars i l'afecte que ha generat al seu entorn. Atrevit i emprenedor dins la societat andorrana que li ha tocat viure ha sabut evitar el sensacionalisme i el desequilibri que procura la inquietud.

Capaç de continuar-se admirant i sorprenent per la vida, ha estat un músic vinculat com a director de coral a la recuperació de les tradicions folklòriques i musicals del país amb petites incursions en la composició i que alguns voldríem que aprofundís, en aquesta nova etapa vital que espera al ben merescut premi Àgora Cultural d'Andorra del 2010.

Si la música és l'art que combina els sons a partir de les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme podem dir que en Daniel Areny i Rossell és un artista que ha melodiat, harmonitzat i ritmat a través del cant una bona part de la vida cultural andorrana del segle XX. H

Arquitecte

Per a més informació consulti l'edició en paper.