El Passat dimarts va venir Joan Herrera a la Seu per recolzar la candidatura de ICV, encapçalada per Antoni Viñals a les eleccions municipals i per fer un repàs dels primers 100 dies de govern de CIU. Evidentment per Joan Herrera, secretari general del partit ecosocialista ha fet una valoració negativa dels primers dies del govern presidit per Artur Mas. Valoració que comparteixo el cent per cent. Estic d'acord amb la comparació de les polítiques de retallades del nostre govern amb les del govern de David Cameron a Anglaterra. Són unes polítiques sense cap sensibilitat pels més desfavorits, són un atac constant a l'estat del benestar. Amb l'excusa de la crisi es porta a terme una política d'austeritat indiscriminada, que ens porta decididament a una desvalorització del servei públic en benefici de l'empresa privada. També la seva reflexió ens ha dut a les promeses electorals, ja que mentre s'han afanyat a complir amb l'impost de successions, que afecta a poques persones molt riques, s'han oblidat de d'altres com las que no tocarien ni mossos , ni mestres, ni metges; doncs bé, menys metges, menys mestres i menys mossos. Sembla com si es volgués passar de l'Estat del benestar a l'Estat de la beneficència a nivell concret de l'Alt Pirineu, ens ha parlat el que ja sabíem molt bé: el govern de CiU ha aparcat la Llei de Vegueries i encara més en el nostre cas no ha anomenat els Directors Territorial que gestionaven el territori en l'anterior govern. Sembla com si hi hagués un cert revantxisme en el treball fet per ICV. El cert és que estant destruint la xarxa de connexió territorial que havíem aconseguit, tornant donar protagonisme a Lleida. Al final de la seva intervenció ens va parlar de Stephane Hessel, proposat per Premi Nobel de la Pau; és l'únic supervivent als seus 94 anys dels redactors de la Declaració Universal dels Dret de l Home de l'any 1948. Hessel en la seva última obra Indigneu-vos, advoca una revolta pacifica contra l'actual situació de crisi. Herrera va afegir que desprès de la indignar-nos calia actuar i aportar solucions, no solament a nivell global sinó a nivell més proper i ens va posar l'exemple de l'habitatge a Catalunya, que si es continua per aquest camí deixarà de ser un dret per passar a ser un negoci en mans de les immobiliàries.

Per a més informació consulti l'edició en paper.