Els espectaculars resultats de les eleccions de diumenge passat, requereixen d'una anàlisi extensa i asserenada, però sobretot d'una valoració compartida que sigui capaç d'assumir els errors sense por ni menyspreu.

El Govern d'aquests dos anys ha fet molta feina i ha marcat un punt d'inflexió a les legislatures anteriors, afrontant de cara els reptes que encara estan sobre la taula (la fiscalitat, la relació amb la UE, les competències comunals, la mobilitat de l'administració pública, les ajudes en cas d'atur...) i això ja de per si és quelcom a valorar positivament. Tot i això, la ciutadania cansada del bloqueig institucional, en aquestes eleccions ha preferit assegurar-se una clara majoria, abans de tornar al teatre del diàleg de sords. Tal com afirmava en l'article anterior, «en cas de victòria, es refermarà en lideratge, el projecte i l'equip de persones, però de perdre-les tot, absolutament tot és qüestionarà de nou». Li hagués pogut passar a DA, però li ha passat al PS, perquè els seus plantejaments no han convençut. Es podran posar les explicacions que es vulguin sobre la taula (la crisi econòmica, la comunicació...), però resulta inqüestionable que l'estrepitosa derrota posa en entredit la proposta, o més ben dit, la gestió de la proposta que el PS ha aportat a aquest país. Gairebé tota la gent que conec que forma o formava part del PS ha treballat intensament en un o altre moment dels seus deu anys d'història. Potser de forma discontínua perquè un partit polític és una qüestió voluntària on un no cobra per prestar serveis, ni les hores personals en les que es renúncia a poder estar amb la família o fer quelcom de més còmode. La gent quan s'implica, sigui com a militant o simpatitzant, ho fa amb caràcter altruista i sobretot idealista. Sacrificant el seu temps per unes qüestions socials amb el convenciment de millorar la societat i el país. Només per aquest motiu, es mereixen, com a mínim, el seu respecte. Al PS sempre se l'ha considerat un partit fort i ben estructurat. Totes les seves decisions s'han pres democràticament. Sempre hi ha hagut una majoria que ha fet prevaldre les decisions de partit, i els que dissentien o bé acceptaven les decisions o bé senzillament abandonaven la formació. Curiosament, les divergències es trobaven més en la forma que en el fons, en el com més que en el què. Per a altres la qüestió estava més en el qui que en el què. Per això molts dels que continuàvem, ja sigui en la majoria interna com dels qui callàvem, recolzàvem el projecte. Com què el PS és un partit democràtic, les responsabilitats dels resultats electorals són corporatives, cadascun dels militants té la seva part de responsabilitat. En aquest sentit, si quelcom ha demostrat aquestes eleccions és que el qui, el què i el com es valoren per igual. De sempre és sabut que la política resulta molt desagraïda perquè no hi ha el reconeixement de la feina feta ni l'agraïment de l'esforç dedicat. Però els resultats de les eleccions generals mostren de nou com el PS ha perdut a tanta gent pel camí, ja sigui socialdemòcrata o de centre, que s'ha deixat de sumar a molta gent. És en aquests moments quan l'autocrítica hauria d'aparèixer, començant per escoltar a aquells que fins ara han callat o els que han abandonat el vaixell. No per flagel·lar-se, sinó per escoltar i obrir-se a la crítica i aprendre noves maneres de fer i de ser, que marquin un nou i millor estil de fer política.

Per a més informació consulti l'edició en paper.