• He tingut l'oportunitat de viure i formar part de l'equip de DA que ha estudiat i traslladat el missatge

Fa prop de dos anys, el 26 d'abril del 2009, vaig afrontar la jornada electoral a Andorra des de la redacció de EL PERIÒDIC a la secció de Política. Havien estat unes setmanes de gran activitat, de pàgines i pàgines explicant una campanya en què pocs dubtaven de la victòria del Partit Socialdemòcrata després de molts anys a l'oposició, mentre que la Coalició Reformista va evitar una caiguda que s'augurava més profunda i l'eclosió d'Andorra pel Canvi va ser l'autèntica revolució a nivell electoral. El passat diumenge, dia 3 d'abril del 2011, jornada d'eleccions generals anticipades, la sensació va ser ben diferent, no només pel fet de viure uns comicis en què el pèndol de la democràcia va decantar-se per DA, sinó pel d'haver d'afrontar la cita amb les urnes des de l'altre vessant de la barrera que separa la tasca de periodista i consultor polític, un àmbit apassionant però al temps ple de reptes no sempre de fàcil resolució.

DURANT la intensa precampanya i la no menys proactiva campanya electoral, he tingut l'oportunitat de viure i formar part de l'equip del Toni, de l'equip que ha estudiat i traslladat el missatge als mitjans de comunicació i la ciutadania amb la major eficàcia que ens ha estat possible. Tant des de l'agència de publicitat [fité + associats] com amb el disseny de Pere Moles, així com la vessant d'estratègia i comunicació duta a terme per ST!Politics, també s'ha format un gran equip que ha estat capaç de sumar amb un mateix objectiu, arribar a la ciutadania amb la major eficàcia possible. En el cas de Demòcrates per Andorra, després d'haver creat el consens necessari per aglutinar tot un plegat de formacions que han sumat esforços davant una situació extraordinària, Toni Martí ha sabut mantenir durant tots aquests dies un tarannà que mereix el màxim respecte. Ha tret forces d'allà on semblava que era impossible per no baixar el ritme de trobades amb els diferents agents econòmics i socials ni tampoc per deixar de recórrer els carrers d'Andorra amb les seves propostes de reactivació. No ha estat fàcil. No era fàcil. Però a mesura que avançava la campanya, cada cop es veia més clar que es podia fer possible allò que en un començament semblava impossible, com així ha estat finalment.

ALLÀ on els demòcrates feien una proposta, els socialdemòcrates jugaven a la crítica. Mentre des de DA s'injectava il·lusió a una ciutadania, àvida d'un lideratge capaç de consensuar mesures per a reactivar l'economia, des del PS es practicava l'intoxicació i s'apel·lava al vot de la por amb col·lectius com el dels funcionaris, assegurant que hi hauria retallades i, fins i tot, privatitzacions. Allà on Martí es desplaçava per copsar les preocupacions ciutadanes a nuclis com el del Pas de la Casa, ben lluny dels sofàs de vellut de l'edifici administratiu del Govern, els de Bartumeu titllaven la mesura d'electoralista per acabar obrint pocs dies després una oficina d'ocupació en aquest mateix escenari. A la proposta constructiva i en positiu, li seguia amb un sorprenent automatisme la reacció en negatiu i amb la crítica com a principal via d'expressió. L'onada taronja ha anat creixent dia rere dia, mentre –fixeu-vos en la manera com s'ha volgut replicar el missatge– des de les files socialdemòcrates criticaven aquest terme per la seva comparació amb el tràgic terratrèmol i posterior tsunami del Japó, un fet que no mereix massa comentaris. Des de DA, però, es continuava en positiu, i el temps ha donat la raó a aquesta nova manera de fer política i també de comunicar-la.

Durant aquestes setmanes, també he pogut constatar l'existència d'un gran equip. Persones com Jordi Cinca i Ladislau Baró; com Celine Mandicó i Martí Salvans; com Carles Ensenyat i Xavier Montané; com Meritxell Mateu i Olga Adellach; com Daniel Armengol i Sofia Garrallà; com Sílvia Riva i Meritxell Verdú o com Miquel Aleix i Vicenç Mateu, entre molts altres candidats nacionals i territorials. Han estat el motor fonamental. La diversitat d'orígens polítics no ha estat motiu de divergència, al mateix temps que tant l'elaboració del programa com el treball realitzat en campanya electoral han nascut del consens més profund. Diferents sensibilitats, sí, com també les té i les tindrà Andorra, però al mateix temps i capacitat per trobar punts d'unió. Això és el que demanava i demana la ciutadania.

Puc assegurar-vos que durant tots aquests dies s'han debatut moltes propostes, doncs els Demòcrates per Andorra han sabut, com també es deia a l'espot electoral, posar-se d'acord. «No és hora de barallar-se», assenyalava també l'audiovisual. I aquesta ha estat la filosofia: una campanya austera, directament dedicada a la projecció d'un programa que, sense ser «una revista de moda», com també es va criticar des del PS, ha acabat donant a Toni Martí l'impuls per «estar de moda» a ulls de la ciutadania andorrana. Una campanya en què s'ha cercat la transparència, el diàleg permanent i la interacció directa i positiva tant amb la ciutadania en general com amb el col·lectiu de periodistes, molts d'ells amics i amigues, que han seguit els centristes aquests dies per totes i cadascuna de les parròquies d'Andorra i als quals agraeixo des d'aquí la seva gran tasca.

AQUEST TARANNÀ dialogant, d'un lideratge en el seu sentit més ampli, aquell que neix del convenciment de tota la base, va guanyar-se diumenge amb una majoria sense precedents la confiança ciutadana. Ara constatem un fet molt clar, i és que tindrem un cap de Govern capaç d'afrontar un dels capítols crucials de la història d'Andorra: la superació d'una crisi econòmica de gran profunditat amb l'esforç i el treball d'un gran equip al seu voltant. És des d'un bon equip d'on neixen els millors projectes. I Andorra ha apostat per la persona que a dia d'avui té la capacitat de generar els dos millors factors per a qualsevol tipus de reactivació: la confiança i la il·lusió. I és precisament aquesta il·lusió la que ha estat la clau per decantar els comicis cap a una majoria demòcrata. Ara, és hora de treballar pel futur d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.