Tot contacte entre un Govern legítim i una banda terrorista s'inicia amb una anomalia d'envergadura. A l'altre costat de la taula s'asseuen assassins buscats per la justícia i la policia que haurien de ser detinguts; no obstant això, es xerra amb ells i se'ls deixa tornar al cau perquè segueixin amb les seves coses. Per això tan espinós procés només s'admet en democràcia en nom d'un bé major, el d'aconseguir la pau, i el seu escrutini, amb llum i taquígrafs, hauria de produir-se sobre els potencials acords i no sobre les converses que els van propiciar, alguna cosa que mai hem pogut fer perquè fins ara tots s'han frustrat.

Les actes d'ETA sobre les reunions mantingudes amb emissaris del Govern socialista en l'última treva estan alimentant un agre enfrontament entre el PP i l'Executiu. Per al partit de Rajoy el document té valor notarial i el Govern ha d'explicar-se, encara que abans de rebre qualsevol explicació ja va sentenciar que Zapatero s'havia situat fora de la llei i havia col·laborat políticament amb ETA. Ni més ni menys. Per al ministre Rubalcaba les actes, pura porqueria, tergiversen la realitat del que va succeir en les converses. També els negociadors i els membres de la Guàrdia Civil i de la policia francesa i espanyola han negat davant el jutge que rebessin cap instrucció política per a, per exemple, frenar les detencions d'etarres. Ara només queda saber de qui ens fiem, però jo entre Thierry i Rubalcaba, entre ETA i el Govern, no tinc de moment el més mínim dubte. Com no el tinc en què la justícia arribarà fins al final en el cas de la presumpta delació a la xarxa d'extorsió d'ETA en el Bar Faisà.

Resulta pervers analitzar les actes d'ETA amb la tècnica del polit comentari de text. ¿Què va voler dir el Govern d'Aznar a ETA quan l'expresident va dir que sabria ser generós? ¿Què va voler dir Rajoy en el seu moment quan va presentar l'acostament d'etarres al País Basc com un gest del seu govern? ¿A on volien anar a parar els emissaris d'aquell Govern quan van dir a ETA que no anaven a la seva derrota o que la Constitució no era inamovible? Ningú es va posar llavors a fer desviades interpretacions ni tèrboles insinuacions perquè es confiava en la legitimitat i en la bona voluntat del Govern en el procés. Això és el que ha canviat substancialment d'ahir a avui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.