En general, els antics membres del FELIPE (Front d'Alliberament Popular) han evolucionat bastant, des de posicions molt properes al comunisme fins a situar-se en les pacífiques aigües de la socialdemocracia. Alguns, com Sartorius, s'han quedat amb un cert aire de nostàlgia i uns altres, com Miguel Martín, han evolucionat tant que en el seu enlluernador descobriment del capitalisme han arribat, com és el cas de don Miguel, a president de l'Associació de la Banca Espanyola.

La veritat és que tots hem evolucionat, però em crida l'atenció que don Miguel critiqui el sistema hipotecari nord-americà, molt més ètic i equitatiu que l'espanyol, i defensi el sistema espanyol on, després d'abonar la hipoteca durant alguns anys, si ja no pots pagar, el banc es queda, no només amb el pis, sinó que segueixes endeutat amb l'entitat. Aquest abús legal, però abús, que s'assembla bastant a una usura lícita, segons don Miguel, és el que ha permès que el 85 per cent dels espanyols hagi adquirit un habitatge en propietat. No, don Miguel, el que ens ha permès la propietat del nostre pis ha estat la suor del nostre treball per pagar la hipoteca, els sacrificis duts a terme, les renúncies a moltes coses, la mesura en la despesa quotidiana i una vida austera per no deixar de pagar als bancs. I gràcies a aquest sacrifici de gran part del 85 per cent dels espanyols els bancs han obtingut i segueixen obtenint sucosos beneficis, que els permeten guanyar en el 2010 un 5 per cent menys que en el 2009, en un any en què milions d'espanyols han perdut el 100 per cent dels seus ingressos.

El sistema hipotecari, «el seu sistema», no ens ha regalat res. I, per favor, no empri arguments puerils i demagògics, indignes d'una persona de la seva trajectòria. Defensi als bancs, que para això li paguen, però, almenys, no ofengui la nostra intel·ligència.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.