El Govern de la Generalitat i el de l'Estat van haver de fer quadrar les seves agendes, ja que amb un dia de diferència van convocar els agents polítics, sindicals, empresarials i financers a unes cimeres amb l'objectiu de la recuperació econòmica. La paraula cimera te dos significats clars, el primer conjunt de cims de muntanyes, el segon trobada de les elits representatives d'una societat. El primer significat per a mi va ser important en la meva joventut ja que vaig tenir la sort de gaudir de molts dels cims del Pirineu i d'algun dels Alps. Fer el cim, és tenir el valor d'arribar-hi i com a recompensa gaudir de l'espectacle que et dóna la cimera. Es com tocar el cel amb els dits, sentin-te petit davant la grandesa de la natura; és una alegria, una sensació de felicitat directament proporcional a l'esforç esmerçat per fer-lo. Partint d'aquesta realitat voldria fer un símil amb la cimera de Pedralbes, i em faig la pregunta de si el protagonista de la convocatòria, el president de Catalunya, Senyor Mas, realment es va poder sentir molt content de la seva cimera. No sé si va fer el cim amb tota la plenitud. Al marge dels esforços per una misse en escène acurada i molt teatral, amb una pretesa absència de lideratge, el que interessa és el resultat que al meu parer va ser molt minso. Això de cedir el lideratge va perquè va donar una veu preponderant als membres d'un consell assessor, que havien elaborat l'informe sobre el qual s'havia de treballar. En canvi els representants dels grups parlamentaris i els agents socials no el van conèixer fins poques hores abans. També cal remarcar que no hi va haver temps pel diàleg, ni per contra-propostes. Una vella dita popular ho resumiria «amb molt soroll i poques nous» doncs la trobada no va aportar novetats en els pactes per afrontar la crisis. Els assistents, que no eren convergents, només van estar d'acord amb el Govern amb les qüestions d'estat que ja havien estat prèviament consensuades en diferents marcs institucionals, com ara el corredor Mediterrani, l'aeroport o una genèrica declaració sobre polítiques socials. Sembla que el Govern de CiU només vol adhesions cegues a la seva manera de fer; considero que en una situació de crisi com la que patim hauria de ser més receptiu i buscar un consens més ampli com exemple en el problema sanitari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.