Va en serio
Estic convençut que a hores d'ara la majoria de la gent ja té clar què votar. La gent amb qui he parlat han deixat enrere el dubte i la indecisió de l'inici. Alguns fins i tot ja han votat a Batllia per aprofitar el cap de setmana, o simplement per foragitar converses interessades i tendencioses.
D'haver-se fet alguna enquesta duran la campanya electoral hauria estat francament revelador observar l'evolució dels 29% que «No ho tinc decidit encara» com els 26% de «No contesta» que van identificar el CRES (Centre de Recerca Sociològica) en l'enquesta del 28 de febrer al 12 de març. En tot cas, aquesta enquesta va preveure que tindríem una alta participació, estimada en el 92%, sobrepassant de llarg el 75,3% que va haver-hi al 2009.
La taxa de participació en unes eleccions mostra la implicació ciutadana, o inversament parlant, el grau de desafecció respecte la política. Per sort, Andorra és petita i el grau de densitat política elevat (tot i que els nacionals continuïn estant en inferioritat).
Si finalment es produeix una elevada participació es farà pal·les la intensitat en què la ciutadania viu la situació política del moment, conscient que en les urnes d'aquest diumenge es troba el futur del país. Una construcció del futur que s'ha trobat bloquejada en aquests dos anys.
De res serveix consolar-se pensant en Bèlgica, on els partits polítics estan sent incapaços, des del juny de 2010, en formar un govern, si a Andorra encara funcionem amb el pressupost del 2009.
El més curiós de tot és la confiança en què arriben els partits en la recta final de la campanya. Uns i altres es veuen guanyadors, difonen travesses per a tots els gustos. Per això resulta tant plausible un escenari on l'empat es repeteixi, per això tothom, excepte ApC, s'ha afanyat en afirmar la fi dels anys de bloqueig parlamentari. En tot cas això està per veure.
De la mateixa manera que no tots els polítics no són iguals, tampoc ho són els projectes que representen. Perquè no es voten les persones sinó els projectes de país, i aquests són ben diferents, tant sols fa falta pensar en l'atenció social, la reactivació econòmica, la fiscalitat, la posició internacional d'Andorra, l'accés a la nacionalitat... Per tant la qüestió va en serio i no ens podrem equivocar, com a mínim en la coherència pròpia d'un mateix.
En aquestes eleccions, hi va en joc el futur que volem per aquest país, i de retruc també hi va en joc el futur dels quatre partits polítics que s'hi presenten. De no passar cap conseller, els Verds ja han demostrat la seva resistència, però la continuïtat d'ApC seria qüestionable.
Mentre que pel PS o per DA, la victòria o la derrota els portarà per camins similars. En cas de victòria, es refermarà en lideratge, el projecte i l'equip de persones, però de perdre-les tot, absolutament tot és qüestionarà de nou. Així que si ara resulta mínimament interessant, preparis pels pròxims mesos perquè la política aquí no s'acaba.
Per a més informació consulti l'edició en paper.