Visc en una de les moltes ciutats dormitori que envolten Madrid, i l'alternança del poder municipal la puc comprovar en el carril de bicicleta. Quan arribava a la presidència del consistori un socialista, començaven de seguida les obres del traçat de carrils per a bicicletes, i, quan era rellevat per un alcalde del PP, una vegada comprovat que pel carril bici no hi transita cap de dilluns a divendres i, alguna que una altra tres o quatre hores els dissabtes i diumenges, es tornava a deixar lloc als vianants i als automòbils. Però en aquesta ocasió un alcalde del PP, probablement un convers que tindrà algun fill o algun nebot que vagi amb bicicleta, s'ha gastat una pasta gansa en uns quants quilòmetres pels bicicleteros.

No obstant això, molts dels usuaris dels velocípedes prefereixen les voreres, amb la qual cosa els vianants hem perdut espai i hem guanyat perill. Però el més sorprenent ha estat un fullet, editat en paper couché, amb gravats i dibuixos, repartit per correu, on s'expliquen els avantatges enormes que suposa circular amb bicicleta.

A l'hora d'enumerar-les, en un dels apartats –ho juro per la meva mare– el redactor del municipi recorda que la bicicleta no necessita cap tipus de combustible. M'imagino la sorpresa dels milers i milers dels meus conciutadans que possiblement vivien creient que a les bicicletes els hi cal tirar gasolina, alcohol, o col·locar una bateria perquè puguin moure's.

Un altre avantatge que ve a neutralitzar la nostra probable ignorància, i que explica el fullet, és que la bicicleta no contamina per l'emissió de gasos de combustió. Per si no fos poc, el redactor de l'útil opçúsculo ens recorda que la bicicleta és fàcil d'aparcar. Tot això ve en un fullet bastant luxós, que ha hagut de costar una pasta gansa, i que em recorda que la doctrina de l'estalvi pressupostari encara no ha entrat en la mollera dels meus regidors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.