• La Justícia en particular, està malalta; té una greu afecció que s'ha de solucionar

És al futur cap de Govern a qui adreço aquestes meves reflexions; aquí i ara, escric a una persona indeterminada, per bé que, a priori, determinable d'entre els primers que encapçalen les llistes dels dos partits més representatius.

Ambdós, sigui el Jaume, sigui el Toni, per limitar el supòsit a la hipòtesi més versemblant, afronten un repte complicat, perquè hauran d'aportar solucions en una realitat cada dia més complexa, en uns temps realment difícils, i tot això tant des de la perspectiva nacional, com d'una òptica internacional.

El nostre futur cap de Govern i el seu equip s'enfronten doncs a tot una sèrie de problemàtiques polítiques de pes, a les quals caldrà donar medis i buscar remeis; crisi econòmica, qüestions socials, relacions internacionals, ordenació del territori per citar-ne d'entre altres.

Però existeix una qüestió que el futur cap de Govern no pot desconèixer (com tampoc no la pot ignorar l'actual en funcions), perquè és de summa importància pel degut funcionament i per a la salut de la democràcia andorrana que es conté en la nostra Constitució, de la qual, fa poc celebràvem la majoria d'edat.

Ha de saber el nostre futur cap de Govern que si bé la nostra Carta Magna és major d'edat, un òrgan seu: la Justícia en particular, està malalta; té una greu afecció. La Justícia és el tercer pilar necessari per assolir l'Estat de dret i la democràcia, i per això qualsevulla crisi que pugui afectar-la ha de ser immediatament remeiada. No és tracta d'un simple detall, sinó d'un tema d'Estat que ha de ser seriosa i ràpidament considerat pel poder polític, sigui quin sigui el seu color.

És públic i notori avui que, en el nostre Tribunal Superior, hi ha almenys un magistrat que imparteix justícia encara a hores d'ara, tot i incórrer personalment en les causes de prohibició d'exercir la magistratura al Principat, talment estan previstes en l'article 69 de la Llei Qualificada de la Justícia.

D'altra banda, també semblaria ser que altres magistrats del mateix Tribunal Superior tampoc no complirien amb les condicions imposades en la Constitució en quant, al marge d'altres consideracions, bàsicament no pertanyen a la carrera judicial en llur país d'origen. Lamentablement, tot això es tradueix en què la justícia és (en part) actualment impartida per alguns jutges que no són aptes per a ser-ho, segons les lleis fonamentals del nostre país.

El futur cap de Govern ha de saber que no és acceptable de cap manera que aquesta situació segueixi perdurant, ni tampoc no és admissible l'actuació de tolerància i de complaença que ha demostrat tenir el Consell Superior de la Justícia, el qual està perfectament al corrent d'aquesta situació anòmala, i no només ha obviat prendre mesures com era la seva obligació, sinó que, en ocasions, s'ha mostrat solidari amb el magistrat interpel·lat.

Malgrat la gran tasca que fan la gran majoria de les persones que pertanyen als diferents estaments judicials, i la gran professionalitat que demostren, la Justícia andorrana està malalta i cal que entri ràpidament al servei d'urgències. La malaltia s'ha anat infiltrant subreptíciament en aquests darrers deu anys durant els quals cap dels poders polítics governants no ha volgut afrontar els vertaders interrogants suscitats pel nostre sistema judicial, ni encara menys la deguda regulació de la seva carrera judicial, entre altres qüestions que no es poden dilatar més.

SE'M DIRÀ que sóc partidista i que defenso interessos personals. Naturalment que ho sóc en aquest afer. Com a ciutadà i com a andorrà. Crec i tinc la profunda convicció d'haver estat víctima d'una justícia malalta, d'una justícia mancada d'imparcialitat, i consegüentment, d'una manifesta injustícia; així ho he dit reiteradament, i ho seguiré denunciant en totes les instàncies al meu abast. Ara bé, la injustícia és com el càncer, és odiosa, pot atacar a tothom i a qualsevol moment. No és pot ser lleuger amb aquesta matèria, el nostre sistema judicial ha d'inspirar absoluta confiança i seguretat, i no pot contravenir –ni de la forma més mínima i/o efímera– els principis qualificats que formen part del bloc de constitucionalitat, i qual raó de ser és precisament la de garantir al justiciable el seu dret fonamental a la defensa, al judici equitatiu i doncs el dret a ser escoltat per un jutge imparcial. Aquest és el veritable debat i cap dels candidats no pot, ni podran defugir de la realitat apuntada si resulten electes.

Sr proper cap de Govern, no l'entretindré més ja que, per l'hora, vostè deu estar immers i ocupat en la campanya electoral; però no oblidi que els meus mots no són anodins, que les greus disfuncions orgàniques aquí denunciades malmeten seriosament el funcionament general de l'Estat. El poble andorrà no és mereix aquesta fatalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.