• No hi ha cap altra manera de reactivar l'economia que una bona política exterior

Estem arribant al final de la campanya electoral, que ens està donant ben bé allò que ens prometia des del principi: un pim-pam-pum de tres contra un, tothom a disparar contra el PS i els dos anys escassos de Govern. Era d'esperar, fins i tot és legítim, tot i que alguns, a l'esquerra, potser s'equivoquen d'adversari –però això és el que passa quan el ressentiment personal és més potent que el projecte polític.

Crítiques a tort i a dret, algunes encertades i d'altres no, però aquest és el joc, el preu a pagar per haver estat al Govern. No perdré aquí ni un minut en defensa de la política interior portada pel Govern del meu partit: tots aquells que han començat a beneficiar-se de les noves polítiques socials ja saben on és la raó; com ho saben a les escoles públiques i en tants altres àmbits que, per fi, s'han mogut en el bon sentit. I també saben que no és possible rectificar en vint mesos allò que s'ha estat malmetent o ignorant durant quinze anys.

Però malgrat la crítica unànime, si seguiu la campanya haureu notat també, un reconeixement unànime, tot i que amb la boca petita, a la política exterior duta a terme per Jaume Bartumeu i el seu Govern. Malgrat les dificultats trobades al Consell General, el Govern ha fet allò que havia de fer. O, millor dit, ho està fent, i és necessari que ho pugui acabar. ¿Perquè és tan important?

La prioritat de totes les prioritats és la reactivació econòmica, aquí hi estem tots d'acord. Doncs jo afirmo, i el meu partit, el seu Govern i el seu grup parlamentari i els seus candidats afirmem que no hi ha cap altra manera de reactivar l'economia que una bona política exterior. Vull dir reactivar-la de debò i del tot, més enllà de mesures puntuals en algun sector concret. Només hi ha un camí, que és el d'obrir-nos el màxim possible de mercats, començant per la nostra veïna Europa. És el camí que ara s'ha encetat, després d'anys d'inútil espera: el de la millor relació amb els nostres veïns, de sortir de totes les llistes fosques, de portar una política valenta de transparència legal i fiscal, l'únic que ens ha de permetre sortir a treballar en igualtat de condicions, i exportar les mercaderies i els serveis que sabem generar.

Probablement, mai ni enlloc la política interior no ha estat tan directament lligada a una bona i valenta política exterior. I aquí, –no cal que ho digui jo– Jaume Bartumeu i el seu equip juguen amb tot l'avantatge sobre Antoni Martí i la resta de candidats: durant la campanya està quedant més que clar, que al líder de DA tot aquest àmbit de les relacions exteriors li va molt, molt gran, tant per desconeixement de les institucions com de les persones amb qui s'ha d'anar a parlar, i, també, perquè dins de la plataforma hi ha massa opinions diferents al respecte: no oblidem que, a les territorials, DA té el suport explícit de Nomen, l'home del «menys Europa» i «no a l'acord monetari».

LA POLÍTICA exterior determinarà del tot la reactivació de l'economia andorrana. I aquí només una opció de les que es presenten ofereix garanties d'èxit i de saber on va, com ja s'ha vist aquests dos darrers anys: Jaume Bartumeu i el PS, Ara, futur!

Per a més informació consulti l'edició en paper.