El dia 2 d'abril se celebra el comitè federal del PSOE. Al voltant d'ell s'han disparat les especulacions sobre la possibilitat que en aquest acte el president del Govern anunciï la seva renúncia a ser el candidat del PSOE en les properes eleccions. Com aquest assumpte –el de la candidatura de Zapatero– s'ha manejat amb tan poc talent per ell mateix, els desmentits sobre l'expectació de l'anunci no tenen crèdit i la basa que és el president qui decideix –en contra del recordatori de Felipe González que li va recordar que ell, Zapatero, no és amo de la decisió de ser candidat– ha inundat i s'ha establert en l'opinió pública i en el propi partit.

Algunes consideracions: si finalment el candidat no és Zapatero, anunciar-ho el dia 2 d'abril seria invalidar la campanya electoral de l'eleccions municipals i autonòmiques que es convertirien de fet en unes primàries per a l'elecció de successor, tenint en compte sobretot de la irresponsabilitat d'alguns líders del PSOE, fonamentalment Carme Chacón, que demostren molta més pressa per ocupar posicions en la successió que pels interessos generals del partit. No hi ha exercici de responsabilitat, precisament.

En segon lloc, pretendre que Zapatero segueixi de president –quasi en funcions– i de secretari general disminuït, sembla a tots dubtes un disbarat. La bicefàlia que es va assajar en època del candidat Borrell hagués d'haver estat una vacuna per tal espant.

El lògic seria obrir el debat de la successió total de Zapatero després de les eleccions autonòmiques en tots els fronts on és dirigent. Un líder invalidat com a candidat difícilment té capacitat per dirigir un partit amb legitimitat. Un congrés que retornés la sobirania als militants, que triessin una comissió executiva i un secretari general que al mateix temps fos candidat a la presidència del Govern, seria la solució imprescindible per a un partit en fallida on les pràctiques del zapaterisme personalista li ha portat a la vora del precipici tot esperant que el president del Govern doni un pas més i es carregui les escasses possibilitats que té el seu partit en les eleccions municipals i autonòmiques. El pas següent seria la dissolució de les Corts o l'acte d'investidura del nou secretari general del PSOE com a president del Govern per acabar la legislatura amb autoritat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.