PUBLICITAT

¿Amnèsia?

  • Al programa de DA es parla, indirectament però amb claredat, d'externalització
JOSEP ROIG // Candidat a la llista nacional del PS

Llegíem recentment a la premsa que DA denunciava «que el PS fa creure als funcionaris que [si guanyen] faran retallades». És a dir, que pretesament el PS fa por als funcionaris o això és el que diu DA. Quin joc més net! DA acusa els socialdemòcrates, exposant que «intoxiquen la campanya atemorint els treballadors de l'administració pública». Quina gran elegància la de la formació encapçalada per Toni Martí! DA explica que «uns alts càrrecs socialdemòcrates», que sens dubte deuen ser gent molt dolenta, haurien exposat que en cas de triomf dels centristes [?] hi hauria tant una retallada dels drets laborals dels funcionaris com del gruix d'empleats del sector públic. I diu la premsa que DA nega que aquestes siguin les seves intencions reals. ¿Qui els creurà, ara que tots ens comencem a conèixer? Fem memòria.

Recordin que a la pàgina 25 del programa de DA es parla, indirectament però amb claredat, d'externalització. Aquests són els termes literals: «Reduirem els àmbits que cobreix l'Administració pública, especialment els que reben o poden rebre una resposta privada satisfactòria». ¿Creuen realment que cal, doncs, que cap «alt càrrec socialdemòcrata» vagi a «fer por» a ningú? La gent que coneix els ara ex membres de CR i ApC ja està prou espantada a causa de la visió que els ex tenen de la gestió de la Funció Pública. Només faltava proposar al programa de DA, a bombo i platerets, accions com la citada. Quan en el seu comunicat DA afirma que «cap punt del programa electoral fa referència a cap mesura d'aquestes característiques», ¿és que no es disposa de la capacitat d'interpretar el programa propi o és que potser s'ha «externalitzat»?

Recordem també que algunes mesures que DA ha inclòs en el seu programa electoral ja van ser treballades pel Govern socialdemòcrata i les organitzacions de treballadors a la Taula de Treball sobre la Llei de la Funció Pública. No són cap novetat. És precisament allí on es van prendre 33 acords sobre mesures concretes i pactades que han de promoure una Funció Pública més sostenible, més dignificada, més eficaç i més eficient.

Per cert, la Taula de Treball neix com a proposta del cap de Govern, en seu parlamentària, perquè considera que si s'han d'incorporar canvis en la manera d'administrar i gestionar la funció pública, cal fer-ho modificant el marc legal. Hi convida a tots els grups parlamentaris perquè opina que es tracta de treballs que afecten tota la societat andorrana i, per tant, tot l'arc parlamentari.

Però resulta que allí, a la Taula de Treball, DA no hi era. Evidentment, diran alguns, perquè DA encara no estava constituït. Però és que, curiosament, CR –que ara figura que són, parcialment, els mateixos que DA– tampoc no va voler ser-hi present en cap moment. No es van ni asseure a la taula. Ells amb els treballadors ni hi parlaven. I ApC –que ara resulta que parcialment també és o va del bracet o s'assembla a DA– es va asseure a la taula durant cinc minuts –és una manera de parlar– per fer veure que estaven interessats i deixar d'assistir d'un dia per l'altre de manera unilateral. Això ApC ja ho feia en general a moltes reunions, taules i comissions: ser-hi per poder dir que marxaven, evidentment sense aportar mai res. Aquesta és la visió de moltes de les persones que ara que d'una manera o altra estan integrades a DA o en la seva perifèria o camp d'influència de cop i volta s'han tornat tan dialogants, treballadores, moderades i centristes.

RECORDIN, doncs, que això que ara es vol apropiar DA de «la creació d'una carrera administrativa», ja s'està treballant de fa mesos. I que aquest treball no parteix de zero, que no cal inventar «la sopa d'all». Aquesta idea, com algunes altres que ara volen recuperar des de DA, parteix d'acords concrets presos en la Taula de Treball sobre la Llei de la Funció Pública. Els qui es van asseure a negociar i treballar en aquella Taula, i van fer-ho, van ser els representants del grup parlamentari socialdemòcrata i els representants dels treballadors. Recordin també que hi ha qui va advocar i prometre en el seu moment –si obtenien el poder, que no va ser el cas– una reducció seriosa del nombre de funcionaris. Era ApC. Un dels membres d'aquell grup era el senyor Carles Ensenyat, que ara és de DA. En fi, que ja ens anem entenent. Potser ara el senyor Martí digui que no reduiran, ni retallaran, ni externalitzaran, però segur que tant el que diu –entre línies o directament– el programa de DA com el que realment pensen els companys de viatge del senyor Martí és més aviat el contrari. Per completar el quadre de la por que no ens cal tenir –miro de ser irònic, tot i que em costa– ara només faltaria que el senyor Miquel Calsina, que gairebé promou l'eliminació com a entitat dels funcionaris, també fos proper a DA.

En temps d'amnèsia, és bo recordar.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT