¿Xarxa social i filial?
Estic relacionada –per gust i per feina– amb diferents xarxes de dones professionals, que regularment fan arribar a les seves associades temes de debat i/o de reflexió. Un dels darrers que he rebut m'ha fet, més que reflexionar, preocupar: es tracta de la recuperació del diàleg amb els fills passant per l'ús de les xarxes socials.
Pertanyo a una generació en què la relació amb els pares passava per estar sotmesos a una educació estricta amb un diàleg només esbossat, ja que molts tabús i prohibicions encara el frenaven. Ara, quan aquesta generació ens hem trobat amb fills adolescents hem passat a una altra forma de relació: tot i procurar inculcar unes pautes de disciplina, hem apostat pel diàleg, per l'escolta i la negociació sempre que ha estat possible, acceptant la seva personalitat i les seves diferències.
El cert és que, per l'article de referència abans mencionat, sembla que no hagi estat així per a la majoria. Sembla que molts pares i mares tendeixen a preguntar molt, a immiscir-se en la intimitat dels seus fills i, fins i tot, a descobrir la seva autèntica personalitat mitjançant el Facebook, lloc en el qual s'assabenten del què pensen, del què senten, del què els hi agrada, d'on van i amb qui es relacionen, entre d'altres.
La recomanació de l'article és que els pares ens hem d'endinsar a les xarxes socials per apropar-nos als fills, ja que sinó ens podríem enfrontar a mentides i dissimulacions!
Sincerament, crec que aquest no és el camí. La comunicació entre pares i fills ha de passar encara per la presència física, per la paraula dita i per la mirada als ulls, aquelles accions sovint imperceptibles que transmeten emocions o sentiments i que les xarxes mai podran reemplaçar. Pots estar a les xarxes per raons personals o professionals, et poden permetre veure un moment, un lloc, una actitud i fer una comunicació ràpida, lleugera i també un xic superficial, però en cap cas poden ser la sortida per a la comunicació amb els fills, com tampoc amb el company o els pares.
escriuresenseinterrupcions.blogspot.com
Per a més informació consulti l'edició en paper.