• Els geòlegs han comprovat que el terreny s'enfonsa diversos centímetres cada any

Indonèsia es planteja traslladar la seva capital en constatar que Jakarta, una de les ciutats més poblades del món, ha arribat al límit del col·lapse per les seves constants inundacions, la vulnerabilitat als terratrèmols, l'insofrible tràfic i la falta alarmant d'infraestructures.

Jakarta ostenta el dubtós honor de ser la major ciutat del món sense metro i la seva peculiar geografia física –dos cinquens parts de la ciutat estan per sota del nivell del mar– dificulta en gran mesura la millora de les xarxes de transport d'aquesta macro-urbs.

La idea de construir una nova capital no és recent –ja l'havia plantejat el president Sukarno el 1945– i es tenen en compte l'exemple de Malàisia, que va convertir Putrajaya en la seu administrativa però manté Kuala Lumpur com a centre de negocis, o el model de Brasil i Austràlia, amb Brasília i Canberra respectivament.

«Si som honests i objectius, Jakarta ja no és ideal», reconeix el president indonesi, Susilo Bambang Yudhoyono.

EL GOVERN barreja diverses opcions per al futur, la més radical és portar-se a un lloc més adequat la Presidència i totes les institucions nacionals.

«Jakarta ha aconseguit el seu límit. No hi ha més espai per a desenvolupament urbà i aquesta situació té un gran cost social, econòmic i psicològic», sosté Sonny Keraf, exministre de Medi ambient i professor a la Universitat d'Indonèsia.

De fet, les autoritats de la capital calculen que cada any la deficient xarxa de tràfic suposa una despesa addicional de 3.100 milions de dòlars (2.202 milions d'euros).

Els detractors argumenten que aquesta decisió suposaria abandonar a la seva sort a l'actual capital, renunciar a millorar-la, però fins i tot els que recolzen la mesura no es posen d'acord sobre el lloc on hauria de resituar-se.

La destinació amb més probabilitats és la petita urbs de Palangkaraya, a l'illa de Borneo, amb prou feines 200.000 habitants i amb espai per créixer per les selves que l'envolten.

Els principals avantatges d'aquesta opció són la possibilitat de planificar una capital pràcticament des de zero, la seva proximitat a països com Malàisia, Singapur i Brunei i que la zona està més a resguard dels desastres naturals.

Els majors inconvenients són que posa en perill un dels llocs amb major biodiversitat del món, a més del cost del projecte, uns 11.000 milions de dòlars (7.823 milions d'euros), perquè cal començar de zero.

Jakarta, amb una població de 25 milions de persones a la seva àrea metropolitana, necessita una solució i no pot esperar, adverteixen els experts.

Els habitants de la capital, davant la falta de solucions de l'administració, han hagut de recórrer a l'enginy en aquesta jungla urbana: des de llogar-se com a passatgers per travessar zones de la ciutat que només admeten el trànsit d'automòbils amb un mínim de tres ocupants a oferir-se com mototaxistes capaços de serpentejar perillosament els vehicles de quatre rodes per portar al client a temps a la seva cita.

Mentrestant, a la façana marítima de Jakarta aguaita una altra amenaça: els geòlegs han comprovat que el terreny s'enfonsa diversos centímetres cada any.

EN AQUESTA ZONA, poblada per construccions precàries i barraques a només uns pams del nivell del mar, les inundacions són una constant fins i tot en l'estació seca.

Casman, un indonesi de 36 anys que resideix en una d'aquestes cases, explica que els veïns han de suportar cada dia inundacions de més de 80 centímetres que porten amb si restes de menjar, residus industrials i excrements.

Si la mudança es dugués a terme, Jakarta mantindria durant un temps la seva influència econòmica gràcies al seu poder comercial i al pes del seu port fins que les companyies decidissin traslladar-se a la nova capital per mantenir-se prop del centre administratiu.

D'aquesta forma començaria el lent declinar de Jakarta, l'anterior nom del qual, Jayakarta («victòria completa» en javanès), no li assegura figurar com la capital invicta en la història d'Indonèsia.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.