Es nota el bullici. Els diaris d'aquests dies estant farcits d'entrevistes, amb els seguiments de tots els actes electorals, els perfils dels candidats i els articles que recullen com si es tractés d'un bloc d'internet amb el dia a dia de la campanya. De ben segur que d'haver-hi un índex d'audiència de ràdio i televisió, aquest estaria superant els màxims històrics, plens de propaganda electoral, d'entrevistes i dels debats.

Aquests debats són un dels moments interessants de la campanya perquè és on es barreja la qualitat dels candidats amb la solidesa dels projectes, i el més interessant, l'enfrontament de les diferents posicions. És quan afloren els tarannà de cada candidat i on el seu llenguatge corporal transmet tant com el propi discurs.

Però el debat realment interessant està al carrer, aquell en el que participem cadascú de nosaltres mateixos comentant la jugada amb amics i coneguts. Les eleccions són un motiu de conversa en les que ens posicionem cadascú de nosaltres i intercanviem les opinions. Particularment em resulta més interessant quan l'interlocutor no és del mateix parer. Bàsicament per intentar veure en les seves crítiques aquells arguments vàlids i els quins no ho són. No és una qüestió fàcil perquè si un és intel·ligent, saps que no tota la crítica és certa, com tampoc tot el que un contra argumenta és correcte. Però sempre hi ha quelcom a fer per millorar l'autocrítica i fer-ho millor.

Amb tot, en aquests moments tenim informació suficient com per argumentar i contra argumentar cada posició. La gran majoria dels candidats tenen un passat polític, i en coneixem la seva trajectòria. D'altra banda els programes ja són públics així que podem començar a contrastar els projectes. Però el més decisiu és que tots hem viscut els darrers anys de política d'aquest país, amb la possibilitat d'avaluar l'alternança de partits en el govern, amb el que podem fer una anàlisi vàlida de les diferències entre l'actual i l'anterior.

Així tenim totes les condicions d'una campanya electoral com cal. Fins i tot tenim un xic de suspens per saber com acabarà la cosa, perquè la enquesta del Centre de Recerca Sociològica apunta un virtual empat que estarà sotmès al que diran el 26,6% de gent que no ho tenia decidit i el 27,1% que no van voler contestar. Aquest 53% de persones és tant decisiu que podem contar amb tots els escenaris divergents. La confiança és el valor que més preval en la nostra decisió.

Però si hi ha quelcom on coincideixen totes les persones amb les que he parlat fins ara, és la conclusió que s'ha de tirar endavant sigui com sigui. Tots portàvem dos anys esperant aquest dia 3. La gent està cansada de l'estancament polític, de la manca d'un desplegament legislatiu i dels pressupostos que li calen a aquest país. Amb paciència però amb la convicció de tots els que anirem a votar, a partir d'aquell dia, les coses aniran millor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.