Per caracteritzar les cultures, arqueòlegs, historiadors i etnògrafs utilitzen els objectes manufacturats per interpretar gustos, jerarquies i tendències. Quan es traslladen aquestes tècniques d'observació de recerca al context actual, a la nostra vida quotidiana, es posen de relleu també aquestes tendències, les normes que ens regeixen i els límits de la tècnica. Busquem, doncs, com en la nostra ciutat, què tenim, què hi fem.

Així, per exemple, les vestimentes i ornaments continuen essent avui, com fa trenta segles, elements distintius, de prestigi per la seva qualitat i particular execució, o d'identificació amb determinats grups, sia una orquestra clàssica, un equip esportiu , una associació de banquers o una tribu urbana. Segur que tenim la capacitat d'identificar-los sense errar gaire al carrer, en el seu context.

Tot ha de quedar ordenat segons els codis per interpretar-nos, però no tot són les formes. Acceptada la llibertat de pentinat, cadascú va com pot, però hi ha una diversitat capilar com no s'havia conegut mai, ni en els anys 70, i crida l'atenció l'actitud dels joves atletes, lacats o encintats, rapats o amb monyos, dels camps de primera divisió, tan arreglats, però que no paren d'escopir a l'herba, tan cuidada, entre carrera i carrera, allà davant de tothom, però ningú no els treu cap tarja vermella.

Les tècniques de producció, com la indústria tèxtil i de la confecció, i tots els processos industrials i d'electrònica van permetre la introducció del disseny, que comporta una dimensió teòrica i social als objectes. L'aspiració a la possessió de béns s'estén precisament per les produccions en sèrie que van harmonitzant les diferències en alguns aspectes. Els vaixells d'oci són sempre molt cars i continuen essent una possessió molt distintiva.

En un context del quotidià, l'arqueòleg d'aquí a 500 anys es quedaria parat de la quantitat de rellotges R, si es conservessin, bo i interpretant que a l'inici del segle XXI hi havia un alt nivell de vida, tot i que la premsa proclama el contrari. Distingir el bo del fals, el genuí de la còpia, els missatges dels fets reals, esdevé cada vegada més difícil. La contradicció està servida i la manipulació també. ¿Han de seguir forçosament un ordre les revoltes dels països àrabs? ¿Quins clixés teníem del Japó i dels seus habitants, que són 127 o 128 milions? ¿El que llegim d'ací i d'allà continua essent interpretable? ¿Per què costa tant trobar una bona solució a Líbia? ¿Realment, no es pot anar més enllà, o és que el món està mal repartit?

Historiadora

Per a més informació consulti l'edició en paper.