• Fer els programes un cop es té la gent és un acte de cinisme i d'hipocresia política

No se sap ben bé qui són o, com a mínim, molta gent del carrer amb qui parlo, no sap qui són exactament els oponents electorals del Partit Socialdemòcrata d'Andorra en les properes eleccions del 3 d'abril. Sabem que s'oposen als socialdemòcrates, això sí. Però poca cosa més. Ara bé, caldria saber quines idees defensen més enllà de la seva dèria obsessiva d'oposició sistemàtica.

NOMÉS oposició sistemàtica al socialdemòcrates... ¿Però per què? Els socialdemòcrates representem, no ho oblidem, l'ordre davant dels caos de coalicions, grupuscles, interessos, amiguismes, rivalitats i indefinicions d'aquests oponents.

El socialdemòcrates representem unes línies programàtiques clares i coherents davant de la manca de programa o de la confecció ad hoc de programes d'última hora, un cop (els oponents) ja tenen les persones triades.

Per cert, això de fer els programes un cop es té la gent, és un acte de cinisme i d'hipocresia política difícilment comprensible o defensable per part de partits de qualsevol país europeu de recorregut democràtic similar al nostre. En tot cas, és un fet que el votant hauria de valorar i, penso, sancionar.

Els socialdemòcrates, deia, representem el sentit d'Estat i la responsabilitat a partir de la feina institucional feta, tant prop d'Europa com a casa.

Els socialdemòcrates presentem un candidat solvent i seriós a cap de Govern i unes llistes electorals gens frívoles, davant d'uns oponents disfressats de falsos salvadors de la pàtria i d'unes llistes electorals farcides d'interessos personals i noves cares per tots conegudes.

No ens enganyem. Els nostres adversaris polítics estan caòticament organitzats, no tenen programa clar i només pretenen posar més i més impediments –com un tap que embossa el normal fluir de les coses–, al camí engegat per Andorra els darrers vint mesos en temes cabdals, com, per exemple, els processos de transparència i solvència institucional prop d'Europa.

Com si a Andorra no haguéssim tingut prou impediments els darrers dos anys. Com si no hi hagués hagut prou dificultats per governar la cosa pública arran de la manca de sentit d'estat d'alguns. Manca de sentit d'estat que indefectiblement va acabar derivant en manca de pressupostos, en manca d'aprovació de propostes de llei de crèdit extraordinari o en manca d'aprovació de lleis de caire social o democratitzador. ¿Com s'explica sinó el rebuig dels tres-més-onze a ni tan sols debatre la Proposició de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat?

Ara, un altre cop, els socialdemòcrates sabem a què ens enfrontem: el pretès centre no està ni ideològicament ni realment situat al centre, sinó al mig. Entenem-nos: al mig del camí, com un obstacle. Obstruint el camí que Andorra ha de recórrer per força si vol ser competitiva, transparent, sostenible i solidària.

NOSALTRES volem tirar el país endavant, fer rota (com es diu a les parròquies altes) i ells estan plantats al mig, esperant no se sap què. Ja vam obrir camí el 2009 i ara volem eixamplar-lo, representant i sumant cada cop més gent al nostre gens improvisat projecte majoritari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.