PUBLICITAT

Els últims de Fukushima

IASÍAS LAFUENTE // Periodista

Cada catàstrofe sol deixar-nos el rastre d'un grapat d'herois que acaben brillant sobre el paisatge desolador. En la mina xilena de San José vam posar nom i rostre als 33 miners que van sobreviure 69 dies a 700 metres de profunditat.

El degoteig de la seva sortida i l'abraçada amb els familiars i amb els que van possibilitar el seu rescat van ser imatges que van donar la volta al món i encara romanen en la nostra memòria. Avui, cinc mesos després, un altre grapat d'herois està treballant en l'epicentre de la tragèdia de Japó intentant evitar que la central atòmica de Fukushima esclati definitivament.

Desconeixem el nombre, no sabem els seus noms ni hem vist les seves cares, no hem estat testimonis de l'angoixa de l'espera dels seus familiars, ignorem el seu perfil professional i gens sabem sobre el caràcter voluntari o no del seu gest. L'única evidència és que s'estan jugant la seva vida per evitar que la tragèdia s'estengui. I sabem que ells ho saben, la qual cosa engrandeix la seva gesta. Mentre els seus conciutadans fugen del radi d'acció de l'esquerdada central, mentre molts països i empreses del món repatrien als seus des del Japó, ells han pres el sentit invers de l'èxode i acampen a aquesta hora a la meitat de l'infern. És difícil imaginar major generositat.

Davant la magnitud de la catàstrofe, els japonesos no estan per a grans debats sobre seguretat nuclear. Ja ho estem fent la resta per ells. I el grau de paroxisme és tal que fins i tot debatem sobre si és oportú obrir el debat en aquests moments. Una discussió pueril ja que la controvèrsia sobre l'energia nuclear no coneix treva. Solament ha canviat una cosa des del passat 11 de març: els que s'oposaven a aquest tipus d'energia i avisaven sobre els greus riscos d'una situació extrema ja no podran ser despatxats com a eixelebrats trompeters de l'apocalipsi; i els qui la defensaven a ultrança posant com a aval l'extraordinària seguretat de les centrals ja saben des d'avui –segur que no ho ignoraven– que la capacitat de l'home per domar la natura és infinitament menor que la que aquesta té per desboca-rse.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT