Les imatges destructives que hem vist en directe del tsunami que ha arrasat el Japó m'han produït una mena d'esgarrifança com en una pel·lícula de por; no una pel·lícula qualsevol sinó una de molt bona que si per una banda et feia pensar amb un bon disseny i uns grans efectes especials, per l'altra, el malson era de veritat i et duia a la realitat dels milers de persones engolides per una força indestructible que s'enduia cotxes, cases, pobles i carreteres. I desprès el panorama desolat de la destrucció i devastació, i els equips de rescat intentant salvant vides entre les runes. Per endavant la meva solidaritat amb les víctimes i amb tot el poble japonès. També el reconeixement del seu civisme i la seva integritat davant de la catàstrofe apocalíptica que estan vivint. El seu comportament col·lectiu és basa en l'anomenat Giri, l'obligació i el deure social que tenen els uns vers els altres; obeeix a una cultura diferent a la dels valors individualistes del món occidental. El Japó, fins ara la tercera potència econòmica mundial, és un país ric i desenvolupat, amb tecnologies punta en molts sectors, entre ells el de l'energia nuclear. El tsunami també ha afectat la seguretat de les centrals nuclears japoneses Al costat de les imatges abans esmentades ara hem d'afegir la de soldats, treballadors i persones diverses amb màscares protectores per evitar respirar les emanacions de reactivitat nuclear que s'han escampat per l'atmosfera. Estem doncs davant de dues catàstrofes, la produïda per la natura, el tsunami, i la segona produïda per les explosions dels reactors de les centrals nuclears, o sigui per la mà de l'home. La por d'Hiroshima i Nagasaki ha aflorat de nou. A l'agost de 1945 les bombes atòmiques van ser llançades pels americans, ara el perill ve de la central nuclear de Fukushima construïda amb el beneplàcit del Govern japonès. Reconec la meva ignorància sobre física nuclear i el seu funcionament, el que tinc però molt clar és que la humanitat no pot caminar cap l'autodestrucció en ares d'un model de vida basat en un progrés il·limitat en un context de recursos limitats. No entenc perquè si sabem que l'urani pot ser tan perillós hi ha encara gent entestada en fer-nos creure que l'energia nuclear és la solució. He escoltat a la CNN un supervivent d'Hiroshima de 82 anys dient que el Japó afronta la tercera bomba atòmica, amb la diferencia que ara en són ells els responsables. Pel bé col·lectiu diem no a les centrals nuclears.

Per a més informació consulti l'edició en paper.