PUBLICITAT

Meritxell i Carlemany peatonals

  • De les 10 a les 22 hores l'eix hauria d'estar obert només per als vianants
ANTONI POL I SOLÉ // Arquitecte

Peatonalitzar les avingudes Carlemany i Meritxell és avui una necessitat urgent que no es pot posposar per més temps.

L'error estratègic, comercial i econòmic i fins i tot polític que suposa prescindir d'un eix peatonal central de la potència de les avingudes Carlemany i Meritxell sumades, ja fa massa anys que dura i haurà calgut una seriosa crisi, perquè finalment es corregeixi.

Diuen que a la tercera va la vençuda.

Als intents realitzats de les experiències d'una improvisada peatonalització provisional conjunta i de les tímides remodelacions de les dues avingudes que havien de ser el preludi d'una definitiva peatonalització que no s'ha fet realitat, cal desitjar que aquest any 2011 vegi definitivament iniciar-se, de manera irreversible una decidida, ordenada i progressiva (en el temps i si cal, en la llargada) peatonalització de l'espinada comercial d'Andorra.

I en dir espinada es vol dir, d'aquest aparent simple eix, el que realment serà, la columna vertebral a la qual hi va adherida tot un cos constituït per l'entorn immediat que és com dir la resta d'Escaldes i d'Andorra la Vella.

ELS PROJECTES a la xarxa viària que s'han realitzat al centre del país en els darrers anys, entre altres la urbanització del Clot d'Emprivat, la prolongació de carrer de la Unió, l'avinguda del Consell d'Europa, la nova rotonda davant el centre hospitalari, el Túnel dels dos Valires, i tots els aparcaments que s'han anant afegint, així com la incorporació d'un nou transport públic més eficient ja no donen marge d'excusa a ningú per a retardar el que és un dels projectes més importants i emblemàtics que té el país a l'abast, per oferir un atractiu comercial encara molt més gran del que ja té. Només aprofitant però la sinergia de la unió conscient, materialitzada en la peatonalització, es pot crear el gran sobrevalor intangible que suposa accedir al concepte de gran eix comercial, lúdic i econòmic, que es desprèn de manera directa i exclusiva si es crea una continuïtat d'accés ampla , segura i exclusiva, peatonal.

Fa més de 30 anys que existeix aquest objectiu, més clar que l'aigua quan és clara. Llàstima de tanta terbolesa que està fent perdre tantes oportunitats. Llàstima de tant poca empenta i poc esperit per a fer el que se sap que cal fer.

DE LES 10 HORES del matí a les 22 hores de la nit l'eix constituït per les avingudes Meritxell i Carlemany en una longitud de 1.350 metres, haurien d'estar obertes només als vianants de manera contínua i a excepció de serveis públics o altres autoritzats.

L'experiència hauria d'iniciar-se com més aviat millor, és a dir com a màxim per la propera Setmana Santa començant-se a aplicar tots els festius i vigílies de festa.

És massa el temps que s'ha perdut per a continuar-ne perdent més.

Segur que inicialment es poden produir petits problemes d'adaptació i de funcionament.

Però els avantatges i guanys per a tots no es poden comparar amb els desavantatges que es presentaran per a pocs i que amb el temps s'aniran polint trobant les justes compensacions o alternatives, fins a desaparèixer en evolucionar les mentalitats, adaptar-se a nous costums o hàbits i acceptar-se com a normals unes noves relacions d'accés, treball i lleure.

ELS CONSENSOS a la unanimitat no existeixen. Tots els canvis impliquen tensions i inclús moments dolorosos, però quan són evidents i inevitables el que cal és fer-los amb rapidesa, i progressivament si es pot i no s'ha perdut el temps, com sembla que és el cas. El retard es pot estimar ja en deu anys.

La diferenciació i especialització del teixit urbà conforma un tot equilibrat en un signe de maduresa urbanística i de la societat que l'acull. Però en el cas andorrà no és només una necessitat de major competitivitat i eficiència sinó d'evolució del seu model comercial, únic, i poder assolir, des de la petitesa, ser un referent al món, sempre hi quan però s'apliqui la divisa que acompanya l'escut nacional d'Andorra que parla de força i d'unió.

 

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT