Dissabte passat, dos articles d'opinió en dos diaris diferents conversaven curiosament sobre un mateix fet: el posicionament davant la ratificació de la Constitució. Un era del Ferran Goya en EL PERIÒDIC D'ANDORRA, i l'altre d'Antoni Martí en el Diari d'Andorra. Els dos feien referència a l'evolució dels diferents posicionaments polítics en el transcurs del temps. Per a fer-ho, en Ferran Goya citava l'article que va publicar el 1992 Antoni Martí, article que surt fotografiat conjuntament amb una altra notícia de llavors, en la que se cita la recollida de signatures que va fer IDN en favor del dret de les generacions futures a gaudir d'un medi ambient preservat. Així, si durant el període constituent uns tenien certs dubtes i temors del què podia reportar al nostre país, d'altres, com jo amb IDN, treballàvem intensament per a què la Constitució andorrana assumís mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional (art. 31).

Però ara no importa on ens trobàvem llavors uns i altres. El cert és que la Constitució andorrana del 1993 va representar un aglutinament de les diferents posicions envers al reconeixement de la sobirania del poble andorrà i un canvi d'actitud de tots els polítics.

Quan un mira el passat i veu l'evolució dels posicionaments que hom ha recorregut, se'ns mostra una traçada en les maneres de ser de cadascú. Qui ha canviat d'opinió no és un camaleó, de la mateixa manera com què qui és manté en la seva posició, no sempre té la raó. I és que no és més bo ni més dolent canviar d'opinió, si la coherència dels posicionaments tenen justificacions a cada moment. El que importa és poder argumentar aquell fil d'Ariadna que representen les nostres decisions, com respectar les posicions divergents per més que ens costi entendre-les.

El divertit de tot plegat és que, tot i que al llarg de la vida passen moltes coses i sovint canviem d'opinió, quan un mira el passat de cadascú, veiem com en el fons no hem canviat tant. És quelcom que se'ns fa palès, per exemple quan rellegim cartes antigues, cartes que vàrem enviar. Potser ens sorprèn el què vàrem escriure, però era allò que pensàvem, allò que sosteníem amb fe i convicció. Llavors veiem com en el fons, som sempre els mateixos, amb els mateixos dubtes, els mateixos temors. D'aquí que quan un coneix bé a una persona, saps que sempre estarà allà i no et fallarà.

Però per acabar parlant de política i de futur, he de dir com si hi ha quelcom que es pugui entreveure de cara a les properes eleccions, és que es visualitza un canvi de tarannà. Tot i que encara no coneixem el programa electoral de DA, el posicionament ja no és d'enfrontament i d'oposició sistemàtica contra el PS. D'aquí que m'agradi pensar com, en el futur proper, els dos principals partits sabran entendre's en benefici del país.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.