L'abast real de l'alerta desencadenada per la possible fusió parcial del nucli del reactor d'una de les centrals nuclears afectades pel terratrèmol de Japó encara se'ns escapa, un dia sabrem si perquè encara es desconeix o perquè s'està ocultant deliberadament per no espantar més, però ha fet créixer l'alarma entre els ciutadans en uns moments en els quals els prejudicis ideològics i les restriccions mentals cap a l'opció atòmica com a component de la cistella energètica del futur semblaven en procés de reconsideració a l'escalfor de les flames de la crisi econòmica. Quan semblava a punt d'entrar en procés de racionalització, l'energia nuclear torna a fer por, i el fantasma de Txernòbil torna a cavalcar, amb la mateixa ràbia.

Segurament tenen raó els experts en què es tracta d'accidents absolutament incomparables i que Txernòbil va ser únic i irrepetible per les circumstàncies d'abandó i falta de mitjans en les quals es va produir. En nombre de morts tot indica que així és i que quan acabi el recompte no caldrà lamentar una catàstrofe humana com aquella; però, al marge de les prèdiques dels ecologistes de guàrdia: les conseqüències sobre la vida quotidiana de la gent, la qual cosa estem veient i sentint a la premsa i z Internet, són les mateixes que llavors per a milions de ciutadans, una altra vegada centenars de milers d'evacuats i de damnificats, de nou centenars de milers de persones que no podran tornar a les seves cases ni a les seves coses per a tota la vida o que han vist evaporar-se els seus treballs per un accident nuclear. Avui en el modern i diuen que ben preparat Japó com llavors en l'atrotinada i soviètica Ucraïna, això és el que més espanta

Probablement és cert que la seguretat de les centrals nuclears més modernes i sobretot les d'última generació és molt superior a la de l'accidentada a Japó, construïda als anys setanta del segle passat; que ha millorat tant que podrien suportar un terratrèmol fins i tot superior al que avui ens aclapara. La seguretat total no existeix en res en la vida, amb això cal comptar. Però l'única cosa que trenca la foscor és la llum. La por és lliure i la falta d'informació li posa ales. El consum d'energia mundial, lluny de retrocedir, va en augment, molt de pressa, i les renovables per si soles són insuficients. ¿Necessitem l'energia nuclear per mantenir el nostre nivell de vida? ¿Són assumibles i millorables els riscos que avui comporta? I ¿si volem un risc zero: estem disposats a apagar la llum? ¿Què és el que volem? El futur energètic del món passa, tal com ho coneixem, per l'energia nuclear, que com acabem de comprovar encara planteja més preguntes que respostes. Caldrà buscar-les junts i sense fer-nos paranys, amb sinceritat. La cancellera alemanya Angela Merkel ha estat la primera a admetre que alguna cosa ha fallat i que per aprendre la lliçó cal reobrir el debat sobre la seguretat de l'ús de l'energia nuclear, una reflexió mundial que Alemanya i ella mateixa s'ofereixen a liderar. Sembla un bon camí, però si algú en sap un altre que ho digui.

Per a més informació consulti l'edició en paper.