• El Govern i el Comú treballem per millorar el dia a dia dels residents al Pas i dels turistes que el visiten

El passat dimecres 2 de març, el candidat a cap de Govern Sr Antoni Martí Petit, acompanyat d'altres membres de les candidatures nacional i parroquial d'Encamp de Demòcrates per Andorra (DA), va desplaçar-se al Pas de la Casa, parròquia d'Encamp. Insisteixo, parròquia d'Encamp i per conseqüent part del territori andorrà. I dic això perquè en declaracions a la premsa, aquest mateix dia, el candidat a cap de Govern per DA va dir: «[...] dóna la sensació que per a molts polítics que no són d'Encamp, el Pas de la Casa sembla un sector oblidat i nosaltres no deixarem cap indret sense una nova forma de fer política [...]». Nova forma de fer política per una persona que participa activament a la política andorrana des de fa molts anys: president del grup parlamentari del Partit Liberal en dues legislatures, recolzant i defensant totes les actuacions dels Governs Forné! ¿La nova forma de fer política és tornar a la política del PLA? ¡Aquesta no és nova, ja la coneixem tots!

Un punt que vàreu tractar en el decurs de la vostra visita (¡o reunió electoral!) al Pas de la Casa va ser el decret d'horaris comercials. Teniu raó: Aquest decret va ser un error. ¡També sóc crític amb els meus! D'una gran idea, la de permetre als treballadors del comerç compartir alguns diumenges amb els seus fills, es va triar una mala solució, la de tancar uns diumenges a la tarda. Jo sóc dels que penso que en un país turístic com és Andorra no es pot tancar la porta als nostres clients. L'error s'ha reconegut, s'ha derogat el decret i els treballadors del comerç podran compartir 10 diumenges a l'any amb la seva família i això una vegada es posin d'acord amb les empreses que els contracten. Desitjo que acords empreses/treballadors/Govern com aquest siguin cada vegada més freqüents al nostre país.

Dit això, i reprenent el fil de l'exposat a l'inici, tal com diu el candidat a cap de Govern per DA, el Pas de la Casa és «un sector oblidat» i jo afegiria desconegut per a molts polítics. ¡Pel mateix Sr Martí també! En una intervenció al Consell General, el llavors Conseller General i president del Grup parlamentari del PLA, el Sr Antoni Martí Petit deia: «[...] que no seria bo, que estic convençut que no és pas la intenció ni del Comú d'Encamp, ni de cap Comú, de fer un segon Pas de la Casa, perquè, vertaderament, jo penso que Andorra no ha de créixer d'aquesta manera [...]» Miri, Sr Martí, jo estaria plenament satisfet que la parròquia d'Encamp tingués un segon Pas de la Casa, que la parròquia d'Escaldes-Engordany també en tingués un, i que les altres parròquies d'Andorra també poguessin presumir de tenir-ne un de Pas de la Casa. Segur que l'economia, el comerç i el turisme del nostre estimat país aniria millor. Si creix el Pas de la Casa, Sr Martí, també creix Andorra. Intentaré explicar-li com i en quines condicions ha crescut aquesta vila:

Inicialment, el Pas de la Casa era un cortó més de la parròquia d'Encamp on sols hi havia la barraca del vaquer i la duana francesa. Unes persones, amb molta visió de futur, insisteixo de futur, van creure en aquest indret situat a 2.000 metres, amb unes condicions climatològiques sovint extremes i adverses. Aquests pioners, els Mesas, Borra, Brugat, Calones... i segur que me'n deixo, van construir les primeres barraques. Eren barraques de fusta. ¡Sí, Sr Martí, de fusta! Naixia llavors el Pas de la Casa comercial. Més tard, els Viladomat, Albareda, Vilaró, Menendez hi aportaren la seva visió esportiva amb el negoci de la neu. Descobríem el Pas de la Casa estació d'esquí.

El comerç i l'esquí han transformat aquesta localitat en una població on hi resideixen avui més de 3.000 persones i que acull molts milers de turistes cada any. De cap manera, Sr Martí, no ens podem permetre de criticar, de forma tan lleugera, aquest creixement vertiginós del Pas de la Casa. ¡Una mica de respecte pels qui ho han fet possible! Els Comuns que van veure arribar els primers pioners mai pensaven que al Pas de la Casa hi hauria la primera estació d'esquí d'Andorra. Els qui van recolzar l'esport blanc tampoc podien imaginar-se que el comerç i l'esquí transformarien el Pas de la Casa en un nucli comercial, residencial i al mateix temps en una estació d'esquí de les més importants dels Pirineus.

Aquesta transformació ha estat possible també gràcies a la visió dels elegits comunals de la parròquia d'Encamp de l'època (jo no en feia part) que van utilitzar la figura del Cens Emfitèutic per poder edificar en terreny comunal. ¡Quina visió i quin seny! ¡Gràcies Honorables Senyors! ¡Moltes gràcies!

Tot això per dir-vos, senyors candidats de DA, que el Pas de la Casa ha passat de les barraques de fusta d'aquells pioners a les edificacions que avui coneixem com a urbanització Sant Pere del Pas de la Casa de forma molt ràpida i no sempre controlada. ¡En menys de 50 anys! Val a dir que molt sovint l'emprenedor ha anat més ràpid que la pròpia administració. Avui, però, el Pas de la Casa gaudeix d'uns equipaments que no tenen res a envejar a d'altres pobles d'Andorra i dels entorns. Queda encara molt per fer per a millorar el dia a dia dels residents i dels turistes que visiten el nostre Pas de la Casa. El Comú d'Encamp i el Govern actual hi estem treballant conjuntament:

1.- Fent campanyes de promoció turística a França, ajudats en aquest cas per INPUB (iniciativa publicitària del Pas de la Casa) que està realitzant una gran tasca i així millorant encara més la gran capacitat turística i comercial de la vila.

2.- Resolent els problemes de manca de mà d'obra posant en contacte empresaris i treballadors que no tenen feina, a través d'un fòrum que es farà al Pas de la Casa i també obrint una sucursal del Servei d'Ocupació a l'Oficina de Tràmits del Comú d'Encamp. Quan el Sr Martí diu que «les normes d'Andorra s'han d'aplicar també al Pas de la Casa», té tota la raó, però al Pas de la Casa hi ha unes especificitats que s'han de conèixer: els treballadors del comerç han de parlar i entendre també el francès, els ponts comercials no són els mateixos al Pas de la Casa que a la resta d'Andorra, el desplaçament per arribar al lloc de treball és més llarg i més costós. Per tal de resoldre aquest escull, el Comú d'Encamp va preveure al seu dia la construcció d'apartaments per als treballadors, a través d'una concessionària, i així donar-los la possibilitat de residir a la vila del seu lloc de treball. Espero que amb la rebaixa del preu del lloguer aprovat per la concessionària això sigui un incentiu més per fixar els treballadors al Pas de la Casa i així resoldre el problema de manca de mà d'obra que tenen els empresaris. Una solució ràpida podria ser la de deixar entrar al país treballadors forans, però el Govern actual té com a prioritat donar feina als residents a Andorra que l'han perduda, això sí, amb la formació i les ajudes corresponents.

3.- Dotant el Pas de la Casa dels recursos humans necessaris per tal de garantir la seguretat que fa del nostre país un dels més segurs d'Europa. El Govern actual ha tornat a establir una patrulla fixa de policies al Pas de la Casa. A més, es fan els controls necessaris a la frontera francoandorrana per tal d'evitar que entrin al nostre país persones no desitjades. El conveni signat entre el Comú d'Encamp i el Ministeri d'Interior estableix una bona col·laboració entre la Policia i el Servei de Circulació, cadascú amb les seves competències, anul·lant sovint, sols amb la seva presència, les males intencions d'uns quants.

Aquests controls a la frontera no poden anar més enllà, no podem allí escollir la clientela de qualitat que el Sr Martí va prometre al Pas de la Casa. El turista compra més o menys segons les seves possibilitats, necessitats, el moment econòmic, crisi o no crisi, i també segons el tracte que rep. Jo sóc dels qui creuen que s'ha de fer promoció del nostre país a fora d'Andorra, però la millor publicitat és la que hem de fer a l'interior, tractant el millor possible el nostre client; així, tornarà i en farà venir d'altres. A cada elecció es parla de turisme de qualitat: Al Pas de la Casa tenim el que tenim i volem conservar el de proximitat, del sud de França, que ve a comprar i/o a esquiar, el qui ve de més lluny i pernocta en hotels o apartaments turístics uns quants dies. D'aquests últims, els uns són joves que vénen a esquiar i a passar-ho bé i altres venen a esquiar i a descansar. El Govern i el Comú d'Encamp fan el possible per tal que els uns puguin conviure amb els altres, sense la valentia del Sr Martí, però buscant solucions a curt i mig termini.

El candidat a cap de Govern per la plataforma va dir el dimecres 2 de març al Pas de la Casa que no volia criticar el Govern ni el Comú. ¡Sort que s'hi va quedar només unes hores! El candidat a cap de Govern per la plataforma va dir, al principi de la creació d'aquesta, que no es tractava d'unir forces per anar en contra de ningú: ni del Partit Socialdemòcrata , ni de l'actual cap de Govern, vaig entendre jo. ¡No s'ho creu ningú, Sr Martí! Els exPLA, exCR, exPRA, exAPC, ex... me'n descuido molts, tenen com a únic objectiu fer fora Jaume Bartumeu del Govern. ¡El programa que vendran als electors ja el faran! En una entrevista feta al Sr Nomen, publicada el dilluns 7 de març, queda clar que la unió a què han arribat a les candidatures territorials s'ha fet per no beneficiar al PS.

Toni, tu i jo ja ens coneixem de fa molts anys. Hem estat junts 7 set anys al Consell General i set anys al capdavant d'un Comú i, doncs, junts en moltes reunions. Difícilment ens podem enganyar. Sé perfectament que quan parles s'ha d'escoltar el que dius per entendre el que vols dir, que no sempre és el mateix:

1.- Sí, has criticat el Comú i el Govern al Pas de la Casa el dia 2 de març. No critico que ho hagis fet, seria normal en temps de campanya, però sí que hagis dit el contrari.

2.- Sí, heu creat la plataforma per intentar fer fora el Jaume de l'edifici administratiu. Es legítim, tothom que es presenta a unes eleccions vol guanyar, però tu has dit el contrari.

Espero que tots els electors interpretin el que diràs durant tota la campanya en clau Toni Martí.

Carles, tu i jo no ens coneixem massa. La diferència d'edat, el lloc habitual de residència de l'un i de l'altre ho han volgut així. Ser jove no és, ni ha de ser, cap obstacle per participar activament a la vida política d'Andorra. Tot el contrari. Ara bé, quant un postula al càrrec de conseller general no pot fer errors de bulto com el que has fet en el decurs de la teva visita al Pas de la Casa. El lluïsme i la pensió del cens emfitèutic no són cap figura impositiva. Són uns drets que té el titular del domini directe –el Comú en aquest cas– sobre l'emfiteuta, que és el qui rep el domini útil.

Per fer-ho més entenedor, el contracte de cens emfitèutic que atorga el Comú d'Encamp als emfiteutes té unes clàusules específiques que ho regulen. T'invito a què el repassis quan tinguis temps. Així doncs, suposo que t'ha quedat clar que «la gent del Pas de la Casa» no paguen més impostos que els altres. No hi ha doble imposició. Que vulguis reduir la pressió fiscal és una opció legítima, però espero que durant la campanya diràs de forma molt precisa com ho faràs. El Toni, en aquest cas, va ser més prudent amb les promeses. «Analitzar, mirar...», va dir ell.

Senyors candidats de DA que vàreu desplaçar-vos al Pas de la Casa el dimecres 2 de març. Tal com vàreu dir «[...] dóna la sensació que per a molts polítics que no són d'Encamp, el Pas de la Casa sembla un sector oblidat [...]». Jo afegeixo que per parlar del Pas de la Casa cal conèixer-lo. No n'hi ha prou de trepitjar-lo unes hores abans de cada elecció. H

Cònsol major d'Encamp.

Per a més informació consulti l'edició en paper.