El dia Internacional de la dona, no fou reconegut per l'ONU fins el 1975 quan ja tenia un llarg camí recorregut per dones d'arreu del món. El Congrés Internacional de Copenhaguen dirigit per Clara Zetkin, que el 1910 va decidir que el 8 de març seria el dia internacional de la dona treballadora tenia al darrera molta història. La Revolució Francesa que va declarar els Drets de l'Home i del Ciutadà no es va recordar de les dones i durant tot el segle XIX el sufragi va ser censatari masculí i quan va ser universal ho va ser només pels homes. El simbolisme del 8 de març i del que representa, celebra enguany el seu centenari amb un context diferent però amb molts reptes per assolir. En primer lloc hem de reconèixer els patiments de les dones que a traves del temps han lluitat per assolir drets i eradicar desigualtats. Si ens preguntem ¿on som avui? ¿Quina és la situació real de les dones?, veiem que tot i que hem avançat molt en l'assoliment dels nostres drets encara ens queda un llarg camí per aconseguir una equitat plena, en igualtat amb els homes. Veiem que queden vestigis d'un masclisme gairebé medieval, constatat no fa gaires dies a Andorra en l'acció discriminatòria contra una dona periodista per la Consòrcia dels Casats. És una realitat que existeixen desigualtats derivades dels rols i estereotips de gènere; per a moltes dones la seva vinculació a l'espai públic és diferent dels homes, això provoca discriminacions tant en el mercat laboral, com en el repartiment del treball domèstic fins en la representació social i política. Davant l'atavisme cultural que la nostra societat ha mamat ens cal primer educar a la nostra mainada en el fet de la igualtat entre sexes i segon concrecions polítiques.

A Catalunya però sembla que plogui sobre mullat, ja que el govern de la Generalitat no té en la seva agenda les polítiques de gènere i d'equitat entre homes i dones com demostra l'eliminació del Programa de Seguretat contra la violència masclista i la supressió de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats. La crisi no pot ser una excusa per retrocedir en les millores aconseguides; considero que en una democràcia real, l'equitat ha de ser un element clau en l'estructura d'una societat on tota la ciutadania, homes i dones tinguin els mateixos drets i els mateixos deures.

Per a més informació consulti l'edició en paper.