Ahir es van obrir les portes del nou parlament. L'estrenaran els futurs conselleres de la sisena legislatura post constituent. Dels 138 candidats i suplents de les 6 formacions que es presenten, només 28 entraran a la nova seu.

Durant aquests dies la majoria d'aquests iniciaran conjuntament amb els companys de partit el tradicional porta a porta. Per a velles costums sembla que no passin els anys. És ben curiós adonar-se compte com en ple segle XXI, després de la revolució dels mitjans de comunicació i del domini absolut de la informació des d'Internet, encara s'està puntejant un a un cadascun dels electors del cens electoral.

Tot i que la campanya electoral encara no ha començat, en aquests dies, el porta a porta es torna en un boca a orella, per tal d'identificar a quin partit és afí, en aquest moment, cadascuna de les persones que un coneix. De fet, és una tasca ingent que any rere any es torna més difícil.

Mantenir el domini del cens electoral és en part un dels motius més importants pels quals les persones que integren Democràtes per Andorra i Andorra pel Canvi, van votar en contra a baixar de 20 a 15 anys el termini de residència per a l'accés a la nacionalitat. En els dos grups hi apareix la paraula a Andorra, però per a cap d'ells resulta prioritari l'obertura de la nacionalitat andorrana, tal com el Consell d'Europa recomana de situar l'accés a màxim deu anys.

Més d'un cop he recordat a Hannah Arendt, filosofa política alemana d'origen jueu del s. XX, qui considerava el drets polítics com a condició indespensable per considerar-se ciutadà. En una situació com la del nostre país, resulta totalment comprensible reflexions com la darrera columna de'n Francesc Robert, qui caracteritza la societat civil com a feble perquè no pot fer contrapès amb la classe política. I és que una societat no pot tenir dissociats els drets civils dels drets polítics, ambdós són la primera generació dels drets de l'home, i no hauríem d'oblidar que ja s'està en la consecució de la tercera generació d'aquests drets.

En els propers dies apareixeran les enquestes d'opinió política, i en elles com ha estat habitual fins ara, es farà pal·lès el gran percentatge de persones que no saben o senzillament no volen contestar. Més enllà de la privacitat que reclamen les persones enquestades, es denota com la vinculació política de la ciutadania és reservada, distant i passiva.

Potser per això també, aquest és un dels motius de l'extrema acidesa i sorna del Diari del Carnaval que ha publicat la comissió de joves i que ha estat finançada com cada any pel Comú d'Encamp.

Per aquests motius, la nostra implicació, i sobretot la d'aquells qui podem votar, hauria d'anar encaminada en deixar més oberta la porta dels drets polítics, fer més ampla i implicada la societat civil, i així deixar de fer l'inacabable porta a porta.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.