• Igual que els conceptes empresarials dels anys 70 no valien per als anys 90, els del 2005 no valen per al 2011

Fem un cop d'ull des del nostre record baixant amb quatre fustes a qualsevol carrer d'Engordany cobert per la neu, o d'aquell telegrama que un dia va arribar amb les noves o no tan bones de la defunció d'un parent llunyà; i ves per on no fa més de trenta o quaranta anys de tot plegat.

Una breu pausa d'uns mesos, no ve al cas si ha estat conscient o conseqüent als moments que vivim, ens permet de reflexionar sobre aquests darrers trenta o quaranta anys, i si volem ésser justos en aquests darrers vint i escaig anys en que ha semblat que eren dos-cents cinquanta.

El pensament em duu a la cuina econòmica de la padrina, i a l'hora als radiadors de casa que escalfaven la meva cambra, el padrí i els seus tractes amb mules, ases i tamborells de sorra, i a l'hora el pare i les seves curses de cotxes, els motors i les primeres centrals de computació amb targes perforades.

Deixo perdre la memòria i recordo a casa la padrina aquella estufa de ferro colat, les bombetes i els cables trenats, aquell escalfador damunt la banyera de potes, i a l'hora els radiadors de casa, el televisor i els discs i aquella olor de cuiro del cotxe del pare.

La padrina darrera el taulell, arròs, sucre, xocolata i la barreja pels homes dels tamborells que matí rere matí pujaven la sorra del riu per al formigó, i el padrí que vetllava de tot plegat. Mentre, el pare contractava noves noies per a fer funcionar aquella màquina amb targes de cartró perforat, i els rebuts de la llum, de la conducta del metge, i els terminis d'aquella Dophine esdevenien quelcom automatitzat.

Em queda el record, del dia en què el senyor Paco es va acomiadar, i va dir que la setmana següent el rebut del metge ja el cobrarien del banc, que ell es jubilava i marxava a la seva terra. Les coses havien canviat i prou que ho havíem vist, quan en aterrar al batxillerat nosaltres fèiem servir la bigotera, i el plomí, i els nostres companys feien servir els Rotring, quan nosaltres encara dúiem una fulla d'afaitar per corregir els errors en el paper vegetal.

Per algun motiu, potser perquè si volíem estudiar, havíem de finançar nosaltres els estudis vàrem encetar una carrera no escrita en el món universitari, ens formàvem com a professionals i com a empresaris, i aquesta formació va ser molt curta i avui no direm menyspreada, però si deixada de banda o menystinguda. Els darrers deu anys el canvi a nivell empresarial ha estat important i fonamental per a establir qui continuava en aquest món i qui estava de més, i és així de dur; avui sentir dir amb mil i una excuses, raons, disculpes i atacs que els darrers deu anys els han estafat, enganyat i paraules més gruixudes, es el més habitual. Sentir a dir que durant vint-i-cinc anys han estat empresaris i que res ni ningú ara els ha d'ensenyar o dir que i com, és més que habitual. Si un empresari s'equivoca tres setmanes, ho pot corregir amb un sopar o una reunió, si són tres mesos ja cal invertir quelcom més, i si son tres o cinc anys i encara ho pot explicar i no té socis a qui justificar el seu error, és afortunat de recollir les engrunes i la jubilació.

Els conceptes dels anys setanta, no valien pels vuitanta, els de mil nou-cents vuitanta-quatre no valien el mil nou-cents noranta, i els del dos mil cinc no serveixen pel dos mil onze. Aquesta és la nostra societat de la tecnologia i la innovació, si ens agrada perfecte, i si no ens hi hem de posar fulles, doncs es fruit del nostre gran coit i del nostre més escandalós orgasme; intens i tecnològic, però absurd i banal com el mateix coit d'un adolescent, amb la única finalitat desconeguda i inconscient dels anys més esbojarrats, amb aquell orgasme com a finalitat sublim.

No cal tornar a escriure les paraules deixades per James Dean, però sí que en el món empresarial d'avui ens trobem amb un nucli que desconeix la realitat de l'empresa avui, que vol viure del record i la societat de fa vint-i-cinc, i fins i tot menys, quinze anys; que empeny per jugar dins el món tecnològic d'avui, però sense assumir ni voler entendre aquesta evolució; és un món empresarial de avui en el moment adient amb el producte i idea adient i l'equip adient, amb una data sense límits i una flexibilitat d'hores o fins i tot de minuts.

No deixem de banda l'experiència, la tradició ni reneguem del que fins avui hem fet, però aprenem que en aquest món d'avui podem decidir si el que avui és vàlid ho serà demà, o si volem que sigui vàlid quinze dies més; però acceptem que amb la màquina de vapor, la primera IBM de targes, el primer contracte signat on deia «Programador de codi màquina» les coses varen canviar, perquè nosaltres vàrem decidir i les vàrem canviar.

Si podem recordar aquelles preses de xocolata al taulell amb una barreja de moscatell i conyac mentre els tamborells i les mules restaven al carrer i poc a poc aquells homes anaven aixecant una presa per a que aquella bombeta de cent vint-i-cinc volts i vint i cinc vats il·luminés la nostra cuina, podem avui deixar córrer la nostra imaginació, de no més de quaranta o cinquanta anys, i no serem capaços de dibuixar aquest pensament en els nostre fills, i serem encara a temps de que la humanitat, les persones, els noms i els llocs que encara recordem siguin un model per a les properes generacions.

Ens cal retrobar un equilibri, i ha estat així des de fa molts anys, però per un o altre motiu sembla comptar més l'avançament tecnològic que l'humà, el valor econòmic que el personal, i en aquest moment es quan m'agradaria reunir en una taula a persones com James Watt, Thomas Alba Edisson, Blaise Pascal, John Eckert, Von Newmann i molts altres i fer una simple pregunta; Ara amb el que sabeu i heu vist ¿què faríeu?

Sí, és molt fàcil a aigua passada dir què faríem, com allò de si avui amb els anys de jove i el que se podés tornar, i avui es tant curt l'espai, que ens permet de no haver de dir-ho, de posar per davant les persones, la humanitat i la consciencia, i que tot nou invent i tecnologia estigui al nostre servei, conscients del que som i del que fem, responsables del que diem i fem.

Tècnic de sistemes Cal Peles

Per a més informació consulti l'edició en paper.