A Catalunya davant l'increment de la misèria, la Creu Roja, s'ha marcat l'objectiu d'ajudar en les necessitats tant de les persones que passaven dificultats abans de la crisi i que ara estan pitjor, com de la població, que la crisi els ha dut a una situació de vulnerabilitat. Voldria recordar els orígens d'aquesta institució i l'home que la va fer possible; ens hem de remuntar a l'any 1859 quan el suís Henry Dunant esgarrifat de les conseqüències de la batalla de Solferino entre les tropes austríaques i franceses en veure el sofriment dels soldats ferits que es quedaven sense assistència, va concebre la idea de crear un organisme amb persones voluntàries que en cas de guerra, o desastres ajudes a la gent. La idea es va anar perfilant i l'any 1864 fou ja una realitat en la primera conferència de Ginebra on es consolida l'anomenat Dret Internacional de la Humanitat. Precisament el que m'ha fet escriure aquestes ratlles és una frase que acabo de llegir en el butlletí d'aquesta institució: «la riquesa no s'ha redistribuït, sempre ha estat en les mateixes mans». Aquesta reflexió l'ha feta Carles Susías president estatal de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió socials. Amb aquestes paraules expressa la realitat del repartiment de la riquesa, la punyent realitat que durant els anys de vaques grasses també hi va haver pobresa a casa nostra. Pobresa que amb la crisi s'ha incrementat per alguns sectors de la societat. Dic alguns sectors, mentre d'altres ens hem hagut d'estrènyer el cinturó per les retallades salarials i congelacions de les pensions però d'altres han seguit amb el mateix tren de vida sense cap mena de problema econòmic. En analitzar el cas d'Espanya Susías ens parla d'una concreció paradoxal: ens diu que per una banda les dimensions de la crisis a Espanya son menors que en altres països europeus però en canvi al seu impacte social és més gran; al preguntar-nos per què la resposta és la següent, tenim una estructura de mercat laboral més precària, una protecció social més feble i un mal sistema de garanties de renda. Felicitats ala Creu Roja per la seva ajuda, però estic convençuda que sense polítiques socials no hi pot haver un desenvolupament econòmic sostenible i real en un marc democràtic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.