El somni d'unir la Xina i Colòmbia
- La possibilitat de connexió interoceànica ferroviària ha estat revelada fa pocs dies
El somni de connectar els oceans Atlàntic i Pacífic per territori de Colòmbia, que es remunta a les albors de la colonització espanyola d'aquest territori, ha estat reprès per la Xina mitjançant una iniciativa ferroviària per la qual el país asiàtic ja té previst un traçat i calculat el seu cost.
És «un d'aquests projectes que no li són estranys als xinesos perquè tots sabem de la magnitud de les obres que ells realitzen al seu propi país», assegura el director del Centre d'Estudis Àsia Pacífic de la Universitat Eafit, Pablo Echavarría.
La possibilitat de connexió interoceànica ferroviària va ser revelada fa pocs dies pel president colombià, Juan Manuel Santos, en una entrevista al Financial Times, periòdic britànic al que va assegurar que és una proposta real «molt avançada».
Més que inquietud, l'anunci va causar sorpresa en aquest país, que en no poques ocasions ha acariciat la idea d'un pas alternatiu al del canal de Panamà, construït del 1904 al 1914 en un antic territori de sobirania colombiana que es va separar el 1903, animat pels Estats Units, que va fer l'obra interoceànica.
La serietat de la iniciativa va ser confirmada a Bogotà pel president de la Cambra de comerç Integració Colombo Xina (CHICC, en les seves sigles en anglès), Álvaro Ballesteros, encara que va eludir donar detalls per ser una tasca en mans dels governs d'un i un altre país.
«Però sí hi ha converses sobre aquest tema i els estudis s'estan avançant», va subratllar Ballesteros, qui va anticipar que, a més, Colòmbia i la Xina donen passos en «diversos projectes de diversos sectors».
«La Xina està interessada en importants projectes d'infraestructures a Colòmbia», va insistir el president de la CHICC, entitat amb dues seus al país asiàtic (Xangai i Zengcheng) i una creixent activitat d'intercanvis, que inclou els idiomàtics.
Per a l'expert Echavarría, qui va exercir com a ambaixador del seu país a Pequín durant el Govern d'Ernesto Samper (1994-1998), aquest interès té un abast llatinoamericà.
Amèrica Llatina és una regió que ofereix a la Xina un mercat important per als seus productes manufacturats i, al mateix temps, «els recursos naturals que li fan falta per mantenir el desenvolupament tan accelerat de la seva economia», explica l'exdiplomàtic.
En això, i també en la posició estratègica de Colòmbia a Amèrica, s'explica l'interès xinès d'associar-se amb el país andí en un projecte de la magnitud de la iniciativa del ferrocarril, segons el director del Centre d'Estudis Àsia Pacífic, amb seu a Medellín.
EL PROJECTE, amb un cost calculat en 7.600 milions de dòlars, té el seu punt de partida en un lloc proper a la ciutat del Carib de Cartagena, on es preveu la construcció d'una ciutadella fabril per acoblar productes xinesos, i anirà fins a algun lloc del litoral Pacífic en el Chocó, departament selvàtic de la frontera oest amb Panamà, després d'un recorregut de 220 quilòmetres.
El Chocó, amb costes sobre el mar Carib i el Pacífic, ha estat el territori en el qual s'ha considerat l'execució d'un canal interoceànic, sempre amb la unió de rius, entre ells l'Atrato i el Truandó.
Els historiadors atribueixen als conqueridors Vasco Núñez de Balboa i Francisco Pizarro la iniciativa original de construcció d'un canal fluvial de connexió interoceànica.
Ho van fer davant el rei Carlos V, sota l'argument de facilitar la conquesta del Nou Món i obrir un pas a les Índies, per aconseguir espècies orientals.
LA CORONA espanyola va deixar el pla en suspens, com tampoc van avançar altres contemplats des del 1970, un fins i tot pels Estats Units, tant pel seu cost com pel temor al dany mediambiental a la regió, la que té més biodiversitat i, en contrast, la més pobre del país.
«Les iniciatives que procurin portar la prosperitat a regions tan oblidades com el Chocó són vàlides, sempre que garanteixin que els seus impactes ambientals no siguin tan forts», afirma el director de l'Institut d'Investigacions Ambientals del Pacífic (IIAP), William Klinger.
Malgrat que el pla del ferrocarril és un projecte del que es desconeixen més detalls, Klinger preveu que una connexió terrestre d'aquest tipus pot tenir més efectes nocius sobre la biodiversitat.
«Així que la confrontació ha de ser entre els costos ambientals i els preus que generi la construcció de l'obra», precisa l'expert, qui puntualitza que seran els estudis els que diran què podrà perdre's en recursos hidrobiològics o en biodiversitat terrestre.
Per a més informació consulti l'edició en paper.