PUBLICITAT

Les revoltes mediterrànies

ELISENDA VIVES

Amb sorpresa, amb astorament, descobrint possibilitats inimaginades, és com s'ha acceptat l'èxit de les revoltes a Tunísia i a Egipte, que han capgirat tots els conceptes de la política. Resta la incertesa sobre els esdeveniments per al futur, però convé pensar que serà difícil tornar a règims autoritaris i abusius en aquests dos països.

Costa encara de creure que la postura de resistència del poble, en el seu sentit més ampli, ha forçat a abandonar el poder a règims que semblaven incombustibles i que tenien el suport de països poderosos.

En els dos casos, la premsa ha procurat assenyalar les dones com a protagonistes de les revoltes. Les entrevistes han destacat la feina que han fet, des de les xarxes socials o participant en els actes i ens han descobert dones molt actives en la vida econòmica, estudiants amb idees molt clares o professionals compromeses amb els drets i les llibertats. S'atribueix, així, aquest potencial a les revoltes que s'ha d'afegir a la fusió a la plaça pública de totes les classes socials i tendències contra els sistemes.

És prou esperançador, però tenint en compte que a les fotos dels dies després, aquelles dones encara no hi surten, també convé confiar que seran actives per convertir aquests països en espais sense una dominació arcaica patriarcal.

A Itàlia, les dones també s'han manifestat contra els actes del seu primer ministre que, si més no, ofenen el decòrum. ¿Serà possible que acabi aquesta estranya política per l'acció de les dones?

Algunes dones japoneses han posat un plet perquè volen mantenir el seu nom de solteres quan es casen. A la majoria de països europeus aquest nom es perd i ningú no protesta. Comparat amb altres problemes potser no és el més significatiu, però no deixa de ser una altra via simbòlica perquè cada persona té un nom que li dóna la seva identitat. ¿Per què l'ha de perdre si es casa?

S'augurava aquest segle XXI com el de dones. Ara podem dir que ja ha començat i esperem que no passi com a la revolució francesa. Elles la van preparar, van lluitar i al final, ¿què va passar? Que foren apartades de la vida política, sense votar ni ser elegides, i a tornem-hi de nou.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT