Ahir es va presentar en premsa el que fins ara era tant sols un xiuxiueig. De fet, els rumors han anat baixant des de la vall d'Íncles com si fos una bola de neu, fent-se més gran cada vegada.

Ha estat qüestió de temps, i temps n'han tingut. El cap de Govern va fer un aposta durant el 2010 assegurant que no hi hauria eleccions en aquell any, i així se'ls ha donat el temps suficient per ajuntar-se. I ja hi som tots, els que fins ara no es volien posicionar, els que ho van intentar i no ho van aconseguir, els que se sentien exclosos del canvi i els enemics polítics que guardaven amb gelosia el temps apropiat per tornar-hi. De fet, la foto del dia és una foto de la gent del passat, els mateixos ja hi eren fa vint anys.

Però fer política és cosa sana, encara que passi el temps i que resulti curiós l'evolució dels posicionaments de cadascú en un procés per centrar el que antuvi estava ben allunyat.

La estratègia de l'oposició ha estat clara i contundent. Per un costat s'han anat ajuntant, i per un altra costat s'ha obstruït tant l'activitat del govern, fins al punt de refusar tots els pressuposts presentats, com l'activitat del parlament amb els projectes de llei de crèdits extraordinaris. Perquè tot i que serà una legislatura ben curta, es veu fent quatre números, com dels 146 projectes de llei i 15 proposicions de llei que ha tractat el Consell General, 104 han estat projectes de llei de crèdit extraordinari o de suplements de crèdit.

Fins ara hem vist com l'oposició ha obstruït tot intent de reactivació al rebutjar crèdits extraordinaris crisis com els del pla de reactivació del comerç, el de la reforma de l'Administració o el de les polítiques actives d'ocupació. També hem vist com, tot i haver aprovat un nou marc fiscal, aquest es posposa a l'aprovació de la futura llei de l'IVA.

Així, mica a mica, l'oposició ha aconseguit pujar els nivells de crispació no sols per les dialèctiques d'esgrima, que entre estocades a un o altre, anaven distreien al personal. La crispació ha estat efectiva perquè amb la manca d'entesa i total ineficiència entre la classe política, la gent de carrer ja no vol un govern sense majoria parlamentària. Una situació que dia rere dia ha contrastat amb les notícies dels governs del nostre entorn, on constantment s'estan establint mesures de reactivació econòmica i de contenció de la despesa.

En el fons ara es tractarà de saber quin és el timing en que volen aplicar els canvis que necessita el país. I només en veig dos. Un, el del partit socialdemòcrata, que els vol portar a terme amb un pas ferm i tranquil, tot i que no ho ha pogut fer-los efectius. Mentre que l'altre timing és el de l'oposició que, al igual a com ho varen fer duran els catorze anys de govern liberal, intenten retardar qualsevol canvi estructural tant com sigui possible (allò de no ser dels primers sinó dels últims). Al final però, ens correspondrà a cadascú de nosaltres decidir quina és la història la que volem.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.