Aalgú li podia semblar que en el segle XXI de la globalització, ja no veuríem revolucions, evidentment era una percepció falsa doncs estem veient unes grandioses manifestacions contra les dictadures de Tunísia i Egipte, a les que l'efecte dominó fa que s'estenguin a molts dels països àrabs amb situacions polítiques similars. Aquestes revoltes en els països àrabs, són una realitat que poden obrir un nou capítol en la història de la riba sud de la Mediterrània i del proper Orient. Aquests territoris avui per avui són un polvorí que ja ha esclatat perquè la gent ha dit prou a la dictadura i a la manca de llibertats i de drets civils. En aquests països s'ha viscut en tots els camps amb dues velocitats: una ostentosa, rica i poderosa i un altra plena de pobresa i d'injustícia. En moments de vaques magres, qui paguen els plats trencats són els més febles, no és d'estranyar que finalment aquests hagin sortit el carrer per protestar contra la dictadura a la que estan sotmesos. Vull manifestar el meu suport moral a totes les persones de Tunísia, Egipte, Síria, Jordània, El Iemen, Algèria, el Marroc que planten cara a la injustícia de la Dictadura, tingui la forma política que tingui. Dit això també vull manifestar la meva doble preocupació; primer per la poca diligència de les potències democràtiques, com la Unió Europea o els Estats Units en intervenir a favor de la democràcia i en contra dels dictadors o reis absoluts, i segon per la possibilitat que l'integrisme religiós islàmic acabi controlant la situació. Aquest és el gran repte d'Egipte, el país referent de tot el món àrab, país africà pont entre Europa i Àsia. Recordem que fou el primer que es va alliberar de la dominació britànica i que desprès de l'època de Nasser, amb Sadat es va iniciar una política de no agressió contra Israel, pagada a preu d'or pels Estats Units, política continuada per Hosni Mubàrak. Ara aquesta situació ha canviat perquè la violència que aquest personatge ha protagonitzat a El Caire ha incrementat la separació amb Barak Obama. És un moment polític molt delicat i complex i ningú pot preveure com acabarà. El dubte és si el Premi Nobel de la Pau, Mohamed El-Baradei podrà aglutinar el país i portar-lo cap a la democràcia o bé si serà l'integrisme religiós qui acabarà portant el país a una nova dictadura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.