De vegades penso que val més llegir llibres que diaris. Com sempre a la fi, un llegeix de tot. Els diaris si bé surten cada dia, publicant coses diferents, sovint succeeix que la notícia del dia ja podia ser anticipada amb certitud, per a més suspens que prèviament se'ns hagués creat. Un exemple del que dic ha estat el resultat de l'aprovació del pressupost del 2011. Havent tombat el pressupost del 2010, havent marejat la perdiu amb reunions, entrevistes i rodes de premsa sobre pactes, governs de coalició, d'unitat i escrutant les fórmules més inversemblants com la creació de dos governs alhora (un per la gestió del dia a dia, i un altra per establir reformes?) ... A la fi, res de res. Tal com es preveia han forçat de nou les eleccions al Principat tombant de nou el pressupost del 2011. Poc importa la crisi o que la gent marxi del país perquè no hi ha feina.

A partir d'aquí, ves a saber el que passarà després. Els diaris aniran publicant les notícies del dia, però si quelcom s'entreveu és que l'electorat no dibuixarà un arc parlamentari dispers com l'actual. Optarà per un govern fort que no estigui sotmès a les anades i tornades dels diferents grups parlamentaris per restar en el mateix punt.

Per més que expliquin uns i altres, ja sigui culpant al Govern, dimonitzant als líders, o apareixent com una estela de novetat, en el fons la gent optarà centrant-se en els valors que arribin a percebre. És a dir en la confiança que es transmeti a la ciutadania, en la lleialtat al país, en la solidaritat amb el que ho necessita, en la equitat de tracte amb els interlocutors socials, en la defensa de la identitat cultural i en el respecte. Però els valors, per més màrqueting que s'hi posi en les notícies dels diaris, no es poden construir d'avui per l'endemà.

Per això m'agrada llegir llibres. És allà on més se'n mantenen els valors. Els llibres són com un petit refugi que ens emparen dels entrebancs que hem tingut durant el dia. Són com un petit regal que ens fem abans d'anar a dormir, i jo aquests dies em regalo la biografia de la Katharine Hepburn (1907-2003). L'única actriu galardonada amb quatre Oscars (amb 48 anys de diferència entre el primer i el quart) i nominada en 12 ocasions. El més apassionant d'ella és que era igual en la vida real que en les seves pel·lícules. M'agradava el seu caràcter independent i discret, d'una dona forta, franca i directa. Com també em va atreure la seva discreta i apassionada relació sentimental amb Spencer Tracy. Els dos van compartir amb els espectadors de les nou pel·lícules que varen fer junts, una complicitat i comicitat que resultava agraïda de veure i que recordo especialment en la pel·lícula Endevina qui ve a sopar. Després del diari d'avui, aquesta nit fes un favor i regala una bona pel·lícula o una agraïda estona de lectura.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.