Fer realitat aquest concepte, aquesta bonica paraula es una feina gens fàcil. N'hi ha qui pensen que la pau cal defensar-la. Fins i tot alguns tenen el convenciment de que la defensa ha de ser amb les armes, amb accions preventives, perquè cal preservar la pròpia seguretat. Seguretat és pau? Sentir-nos segurs es estar en pau? Dóna abans que et donin, diuen altres. Sembla clar, perquè així ho demostra l'experiència, que amb les armes l'únic que es defensa són els privilegis. ¿Cal defensar la pau o bé cal construir-la? ¿Ens adonem que som constructors de pau? Hi ha un concepte de pau que ens porta al seu antònim: la guerra. Això ens fa pensar que nosaltres que no vivim cap guerra estem en pau . La pau així seria un concepte allunyat. No combato en cap guerra, per tant sóc pacífic. Però la pau és molt més que l'absència de guerra o de conflictes. La pau ha de néixer als nostres cors i sortir a l'exterior per poder escampar-se i donar fruit. És una actitud, una manera d'enfrontar-se a les situacions. No pot haver-hi pau afora si no n'hi ha dintre. Encara que no fem servir cap arma podem ferir. La maner de dir les coses, l'enfrontament amb mirades reptadores o posats agressius poden fer mal als altres. Una actitud d'enfrontament en comptes de col·laboració pot ser causa de desassossec. El somriure és el millor camí, l'escletxa per la que arribem a l'altre dient-li que ens alegrem de trobar-lo. Nosaltres no vivim situacions límit perquè la nostra vida no està en perill i a més el nostre país és tradicionalment un lloc de pau. Però sí que vivim multitud de petites ocasions en les que podem sembrar pau al nostre voltant, en les nostres relacions. Amb els companys de feina, amb la família, amb els amics, amb els coneguts, amb qualsevol persona que entrem en contacte podem ser instruments de pau o bé pacificadors. Recordant el lema del flower power: fes l'amor i no la guerra apareix la dualitat amor odi, present a les nostres vides com el dia i la nit. N'hi ha que s'obstinen en viure en la foscor dels seus ressentiments i no es permeten gaudir de l'apropament a l'altre. N'hi ha que s'estimen més treballar per aquesta pau interior que acaba escampant-se com una taca d'oli. Recordem que avui, aniversari de la mort de Ghandi, se celebra el dia escolar de la no violència i la pau.

Historiador

Per a més informació consulti l'edició en paper.