• Un film que Tel Aviv considera antisemita crispa més els ànims entre ambdós països

Una pel·lícula d'acció turca carregada de missatges contra Israel ha refredat encara més les relacions d'aquest país amb Turquia i ha causat polèmica a Europa, on les autoritats alemanyes van decidir, en un primer moment, prohibir la seva estrena, que va coincidir amb el Dia Internacional de l'Holocaust. La Vall dels Llops: Palestina narra les aventures d'un comando turc dirigit per l'agent Polat Alemdar, obstinat a assassinar al comandant israelià Moshe Ben Eliezer, un personatge de ficció que, en el film, dirigeix l'assalt a la Flota de la Llibertat que tractava de trencar el bloqueig d'Israel a Gaza.

Aquest incident va ocórrer en la realitat el passat 31 de maig i va culminar amb la mort de vuit ciutadans de Turquia i un nord-americà d'origen turc, la qual cosa va causar un refredament sense precedents en les relacions entre dos estats aliats de Washington. Diumenge passat, les autoritats israelianes van emetre un informe sobre el succés, en el qual es justifica l'actuació dels soldats israelians.

En la pel·lícula, els agents turcs no triguen ni cinc minuts de metratge a embolicar-se a tirs amb els israelians. En un control militar, un soldat israelià impedeix el pas a Alemdar i els seus inquirint-los sobre la seva visita a Israel. «Jo no he vingut a Israel, he vingut a Palestina», contesta el 007 turc i llavors comencen un tiroteig que anuncia la tònica general de la pel·lícula: uns tres centenars de morts palestins i israelians barrejats en un guió simplista i una pobra actuació, però amb una adreça visual atractiva i bons efectes especials.

No es tracta de la primera ocasió en què la productora PanaFilm còpia l'estil d'Hollywood, fent-li una volta de rosca ideològica. El 2006 La Vall dels Llops: l'Iraq va sembrar polèmica en caracteritzar a les forces nord-americanes a l'Iraq com els dolents de la pel·lícula. Aquesta vegada els ha tocat als israelians, liderats per Ben Eliezer, una encarnació del mal, capaç d'ordenar a sang freda que una excavadora aixafi sota els enderrocs a un nen invàlid.

En declaracions a l'agència Anadolu, l'ambaixador israelià a Turquia, Gaby Levy, ha qualificat la pel·lícula de «difamatoria» al·legant que conté «certs enfocaments antisemites». «No hi ha antisemitisme en aquesta pel·lícula», es defensa Necati Sasmaz, l'actor que encarna a Alemdar, qui argumenta que el film només pretén «reflectir el sofriment dels palestins».

Un dels punts més delicats de la polèmica és que la seva estrena a Alemanya tingués lloc dijous passat, coincidint amb el Dia Internacional de l'Holocaust, la qual cosa va portar a l'Ens d'Autorregulació Cinematogràfica a prohibir-la. «La qüestió és que a Alemanya les pel·lícules s'estrenen els dijous, no té res a veure amb l'Holocaust», al·lega PanaFilm.

L'equip de la pel·lícula va denunciar veure's sotmès censura» i el conflicte es va resoldre quan les autoritats alemanyes van permetre la seva projecció només per a majors de 18 anys. «El que ocorre és que prefereixen veure els musulmans com a terroristes i no produint i dirigint pel·lícules», denúncia Bahadir Özdenerm, un dels guionistes, en declaracions a EFE.

L'únic personatge jueu positiu de la cinta és Simone, una mongeta americana que, després de conviure amb els palestins, acaba acusant als israelians de ser tan cruels com els nazis. La veritat és que la polèmica està ajudant a la seva distribució: ja s'ha estrenat a Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Àustria, Holanda i Anglaterra, i al febrer ho farà a Orient Mitjà, mentre que la productora encara negocia amb Espanya, va informar a EFE PanaFilm.

A Turquia es va estrenar el divendres i l'assistència a les sales ha estat massiva. «Probablement això no ajudi a reparar les relacions turc-israelianes, però no podem impedir a una companyia que produeixi les seves pel·lícules lliurement», va assegurar un alt funcionari del Ministeri d'Afers exteriors de Turquia, segons recullen els mitjans locals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.