S. XXI: Història vertiginosa
El present va empenyent dia a dia, i no podem deixar d'estar lligats a la rutina de l'anar de la casa a la feina i de la feina a casa. Atrapats en els nostres dies, ens dóna la sensació de que els esdeveniments passen fora de casa nostra. És la sensació que ens transmeten els telenotícies. Veient el panorama internacional, l'any 2011 ha començat amb una onada de protestes en el món àrab, que ha fet caure la dictadura a Tuníssia, i s'està estenent en les revoltes civils que succeixen des del Yemen fins a Egipte
A Espanya, el que fa un any era el sistema financer més fort de la comunitat internacional, superant els test d'estres que s'havien fet als bancs espanyols i que s'havien publicat per frenar la pressió dels mercats al deute espanyol. Aquest any ha començat establint fortes mesures de correcció, situant del 6% al 8% els coeficients de solvència obligatori per a poder operar com a bancs, i en les caixes en el 9%. Així, d'ahir per a avui el present és que desapareixen les caixes espanyoles, per a convertir-se en bancs.
La conjuntura internacional està canviant, i la crisi provoca canvis en les estructures i conviccions que van imperar la darrera meitat del segle XX. Això és el mateix que està succeint a Andorra, on la notícia del 2011 que més ens marcarà serà l'acord monetari amb la UE. Per justificar aquest acord ens podríem remuntar a l'any 1986, quan Espanya va entrar a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Des de llavors les qüestions d'Andorra han anat lligades al desenvolupament organitzatiu d'Europa. Per sort hi ha qui ho va entendre de seguida, i així s'arrivà a negociar l'acord duaner l'any 1991 (que enguany també s'ampliarà).
Amb l'arribada de l'euro a Andorra vam acollir aquesta moneda sense cap acord, utilitzant tots els drets però sense complir amb cap obligació. És ben cert que el nostre sistema financer és ben sòlid i que les entitats bancàries se situen en un rati de solvència del 22%. Però també és cert que el Banc Central Europeu havia avisat reiteradament de la necessitat de signar un acord com el que ara s'està presentant.
Per a nosaltres les coses tampoc ens són fàcils. Molts negocis ho passen francament malament però és en aquests moments quan hem de saber fer canvis estructurals. Perquè els canvis arribaran d'una manera o altra tal com ho estem veient en el panorama internacional. Per això caldrà que en les properes eleccions triem bé, i sobretot que no ens autoenganyem ni amb la situació del país, ni amb la situació internacional que ens envolta. Hem de confiar més amb nosaltres i estar ben encertats perquè no serà gens fàcil. Sinó tant sols cal observar a Bèlgica on, des de fa més de sis mesos, són incapaços de constituir el seu govern.
Per a més informació consulti l'edició en paper.