Ha passat un any i l'aspecte general de la zona afectada pel terratrèmol està pràcticament igual que el dia després. Totes les construccions estan al mateix lloc en el que es trobaven, la diferencia rau en que ara són tot runa i abans eren edificis construïts més bé o més malament. Solament s'ha retirat el 5% d'allò enderrocat i així és molt difícil reconstruir res. Haití té una altra velocitat. Una velocitat curta. Ja la tenia abans del terratrèmol i ara, s'ha alentit encara més . No hi havia pressa pel desenvolupament, no hi ha pressa per la reconstrucció. La vulnerabilitat és tan acusada que qualsevol contratemps es pot convertir en tragèdia. Així va passar amb l'aparició d'una malaltia que aquí quedaria continguda de seguida i els seus efectes passarien desapercebuts. Allà, però l'aparició del còlera a l'octubre, va recordar tothom que els efectes del terratrèmol eren ben presents malgrat haver passat nou mesos. Els haitians, com si fossin éssers maleïts, semblaven condemnats a patir totes les plagues i aguantaven estoicament el que els hi queia a sobre. A l'illa l' única que no tenia problemes per escampar-se i arribar a tots era la desgràcia.

La desastrosa situació palesava dia rere dia la indignitat de la vida de centenars de milers de persones, ben agafades per les garres de la misèria, mentre les ONGs continuaven intentant apaivagar una mica el patiment dels damnificats. Han atès moltíssimes persones, han procurat abundants materials que ajuden a passar el dia a dia, però de reconstrucció res de res. Ni l'estat haitià ni la comunitat internacional estan aconseguint res en la posada en marxa del país. Per si faltava poc ha arribat a l'illa un antic inquilí, el nom del qual molts no volien ni recordar, Duvalier fill. Ell tampoc devia recordar per què Haití estava com estava i com va haver de fugir, no pas de la misèria, perquè ell era un dels causants, sinó per salvar la pell desprès que les ordes dels desheretats diguessin prou al vampirisme de Baby Doc. Ara, després de vint-i-cinc anys passats con un exiliat de luxe (França ens el volia encolomar a casa nostra), ha tornat no se sap ben bé a què. Potser a recordar el que havia fet en benefici propi el seu pare durant tants anys i després ell mateix. El terratrèmol va ser més contundent perquè va destruir en trenta-set segons el poc que els hi havia quedat als haitians.

Per a més informació consulti l'edició en paper.