PUBLICITAT

Una arma contra Corea del Nord

  • Un gran nombre de nord-coreans no viu ja aliè al món com fa una dècada
JAIRO MEJÍA

La cultura pop sud-coreana ha superat el ferri control informatiu a Corea del Nord, que se les veu ara amb populars telenovel·les o música disco, una finestra a un altre estil de vida de la qual donen compte refugiats i experts.

Amb els seus galants de telenovel·la i els seus grups pop, la Korean Wave (Ona Coreana), moviment que arrasa a Àsia i és seguit fins a Llatinoamèrica, està arribant al règim estalinista de Kim Jong-il per apropar dos països separats des de la fi de la Guerra de Corea el 1953.

«La gent ja no es creu la propaganda com abans i es qüestiona la idea que els problemes de Corea del Nord tenen el seu origen en l'enemic», assegura a Kim Young-il, un refugiat nord-coreà que viu en el Sud des de 1996 i que ha fundat l'associació Persones per la Reunificació Reeixida de Corea (PSCORE).

Discretament, Kim revela que pot contactar gairebé diàriament amb Corea del Nord per telèfon, ja que els habitants propers a la frontera amb la Xina amaguen, jugant-se la vida, mòbils operats per companyies xineses que els permeten conèixer què succeeix fora dels murs del seu país.

UN GRAN NOMBRE de nord-coreans no viu ja aliè al món que els envolta com fa una dècada, quan ser descobert en possessió de pel·lícules sud-coreanes, una bíblia o un receptor de ràdio no autoritzat comportava una segura condemna a treballs forçats.

Per Yang Un-chul, expert a Corea del Nord de l'Institut Sejong, en el règim comunista s'estan produint canvis inèdits amb «l'arribada de més informació exterior i experiments de lliure mercat per subsistir».

En la seva opinió, Kim Jong-il ja no pot conrear com abans la seva figura de líder infalible, sobretot després de la sobtada reforma monetària del 2009 per evitar el comerç amb divisa estrangera, que va provocar protestes i no va aconseguir frenar el mercat negre.

No obstant això, Yang matisa que els canvis es donen principalment en ciutats grans com la capital, Pyongyang, o a les províncies confrontants amb la Xina, mentre a les regions rurals l'aïllament i la fe cega en el sistema segueixen sent la tònica.

Però en les urbs i les zones frontereres la música i les populars telenovel·les sud-coreanes s'han convertit en objecte d'admiració de joves nord-coreans, que imiten als seus artistes favorits i han obligat al règim a relaxar els seus draconianas lleis, segons mitjans amb informadors en el Nord.

Això ha fet que el Ministeri de Defensa sud-coreà s'estigui plantejant la possibilitat d'utilitzar la cultura pop, amb les seves atractives actrius i cantants, com a instrument per desmoralitzar a les tropes nord-coreanes, segons el diari conservador Chosun Ilbo.

El professor Kim Young-soo, de la universitat sud-coreana de Songang, va presentar recentment un nou i complet informe sobre les noves tendències a Corea del Nord sobre la base dels testimonis de 2.000 exiliats nord-coreans que acabaven d'escapar del seu país.

Segons la investigació, les joves nord-coreanes cada vegada agraden més de vestir-se amb vaquers ajustats en substitució dels vestits tradicionals o els uniformes, mentre els dramones sud-coreans «es venen com a pa calent».

Sèries romàntiques com All in arriben a Corea del Nord en DVD a través de la frontera amb la Xina sense moltes complicacions i s'han convertit en una alternativa a la televisió estatal, que monopolitza les pantalles del país amb marxes militars, imatges de Kim Jong-il i telenotícies plens de llenguatge hostil.

L'AÏLLAMENT entre les dues Corees des de la guerra ha suposat evolucions diferents de la seva comuna llengua, però Kim Young-il afirma que els refugiats que arriben a les seves associació «no necessiten gran ajuda per parlar com un sud-coreà» doncs «ho han après veient drames».

El comerç amb la Xina, a més de ser vital per a la subsistència d'aquest depauperat país, ha obert una bretxa cada vegada major per la qual s'ha colat l'estil de vida del quart país més ric de l'Àsia, un poble enemic al que cada vegada coneixen millor.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT